Foc.

Sortia de la feina i un brogit de sirenes m’ha vingut a dir que alguna cosa no rutllava. Camí de casa, més enllà de Sant Pere de Galligants, es veia una columna de fum sinistra. M’he volgut enfilar fins a la Torrassa, a mig pujar a Montjuïc. Allí, en un mirador perfecte, es veia el foc a la muntanyeta de la O, davant per davant de Torre Gironella. Pedreres enllà, el fum negre i espès potser volia indicar que s’acabava de cremar un cotxe desballestat dels que sovintegen per aquella banda dels turons, passada l’ermita del Calvari.

Fent la seva feina, helicòpters i hidroavions. Uns anaven a carregar al Ter, els altres a Banyoles. Ara per ara, cap giny amb motor sobrevola Sarrià, tret d’algun escadusser vol de baix cost camí del camp d’aviació de Vilobí d’Onyar. Hem de pensar, doncs, que tot està sota control. Hem de pensar que les monges del monestir mil·lenari passaran la nit amb sobresalt, però segures. Diu que els estadants d’un hotel de luxe, sota la Torre d’Alfons XII, han estat comminats a marxar-ne.

Des del mirador de la Torrassa, tothom fa culpable del sinistre a la brutícia forestal que s’acumula als boscos. Estimo el bosc i sé que fer-los nets no és feina senzilla. La muntanyeta de la O, certament, encara conservava brossa de les nevades del 2010. Des del mirador de la Torrassa veig com som d’impotents davant del foc i marxo avall. Abans d’arribar a casa veuré els helicòpters carregar aigua al Ter, a Pedret, i em meravellaré de la precisió militar de les maniobres.

Des del mirador de la Torrassa, a mig pujar a Montjuïc, una unitat mòbil d’emergència de TV3 fa també la seva feina, amb aquella cara amable que sempre conclou així: Sion Biurrun, tevetrès, Girona.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *