De res, massa

Vaig conèixer en Josep Viñas fa un quart de segle, voltat de francs francesos, lires, marcs alemanys i euroxecs. Aquestes divises han passat a la història, i de la història d’en Viñas, d’en Pitu Viñas, n’he anat sabent per la seva presència a la universitat i a la política activa. Jo el feia un home de números: és autor de complexos tractats de comptabilitat pública i d’incomptables treballs sobre la ciència del deure i l’haver. Però vet aquí que l’any passat es va despenjar amb una seriosa incursió al món de la lletra amb Diari d’un onanista, novel·la finalista del V Premi de Novel·la Olga Xirinacs 2013. L’Editorial Òmicron ha tingut cura de posar-la al mercat.

Les cent trenta-cinc pàgines estan ocupades majoritàriament pel diari d’Edson, un professional del dret que decideix estar-se una llarga temporada sense intercanvis sexuals, tirant per l’autosatisfacció, a la recerca d’uns valors elevats i d’una existència enriquidora i sublim. Abans del diari, sang i fetge a dojo ens faran saber que en algun punt la cosa es complicarà. I amb posterioritat a la darrera anotació íntima, una carta rebuda d’ultramar farà de desllorigador del nus on havíem anat a raure.

Diari d’un onanista planteja temes insòlits i l’autor té l’audàcia de convertir-la en…una novel·la breu d’aventures amb components postmoderns, un thriler, una narració amb càrrega eròtica i molts altres aspectes que el lector hi anirà descobrint. Una redacció cuidada i calculada, una ambientació urbana (i salvatge quan toca)i uns personatges que podríem assenyalar pel carrer de qualsevol ciutat mitjana fan d’aquesta peça un agradable divertiment, que m’ha fet recular cap a aquella imatge que conservo del Josep VIñas més carallot. Una novel·la breu i prou ben pelada.

Feia temps que en Pitu m’anava al darrera i m’insistia en la lectura de la seva opera prima. Espero (amb aquestes quatre idees) haver-lo satisfet i aixecar la curiositat d’algun altre lector que s’hi llanci.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!