De res, massa

A propòsit del reportatge “Un mapa de la música popular catalana” que el suplement Culturas de La Vanguardia va publicar dimecres passat, m’ha anat bé recuperar una joia que es va editar fa vuit anys a Girona. Es tracta de l’obra de Fredi Faure i Xavier Juanhuix “Peluts, rockeros i ye-yés a la Girona dels 60”, publicat per la Casa de Cultura de la Diputació. Exactament en aquells mesos, la Casa de Cultura programava, també, l’exposició “La Girona Pop”, sobre el moviment social i musical dels anys seixanta.

Fredi Faure, malauradament traspassat, era pastisser d’ofici i músic vocacional. Havia participat en no pas poques iniciatives juvenils als anys 60 i coneixia el territori perfectament. Del seu coneixment, de les seves amistats i de les seves col·leccions i arxius en va sortit aquest llibre formidable i exquisidament il·lustrat.

M’encanta fullejar-lo de tant en tant: sempre s’hi troba alguna anècdota sucosa. Sabíeu que Ducati havia fabricat televisors i que a Girona no en van vendre ni un? Sabíeu que una botiga de discos oferia “Variedad de fundas para LP”? (I quan deien fundes volien dir preservatius: LP volia dir “la picha”). Sabeu que una Fender Stratocaster valia 24.000 peles? I que la firma Discos Sandiego tallava el bacallà a la Girona de fa cinquanta anys?

La Girona dels seixanta va viure una moguda musical intensa, amb aparició continua de grups musicals, amb una febrada elevada provocada pel rock i pel pop que venien de fora, pel fenomen del turisme i per la inauguració de discoteques a la costa. El llibre cobreix exactament aquella dècada, amb pinzellades d’uns anys abans i pocs més després.

Jo vaig néixer el 1965, l’any de la minifaldilla i de la inauguració de Tiffany’s. Vaig viure a pocs metres de la pastisseria de la família Faure i el millor record que podem tenir cap a en Fredi és fullejar el seu llibre escoltant alguna peça dels Shadows.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!