Posar-se en bones mans.

Per una carambola a tres bandes d’aquelles que a vegades es presenten, sembla que la revista Parlem de Sarrià serà citada en un reportatge sobre publicacions locals que ha de sortir properament en un mitjà de gran tirada i abast. Dies enrere em van trucar i em van fer una mini entrevista preguntant sobre la història, els continguts, les vicissituds i la glòria del nostre estimat trimestral.

També em van demanar una foto del consell de redacció. Com que no en teníem cap d’actualitzada, a la primera reunió que es va convocar (a falta del nostre fotògraf oficial, en Quim) vaig fer-ne algunes amb els meus mitjans, que em vaig afanyar a enviar. L’endemà, la redactora m’escrivia un correu proposant enviar-nos un fotògraf professional. Glups.

 

Com que el dia de la reunió la veritat és que no hi havia massa quòrum, vam acordar una trobada ràpida per aquesta tarda amb la persona professional que ens vindria a retratar de cap i de nou. I cal reconèixer que la recomanació va ser encertada i el resultat pot ser immensament millor. La gratíssima sorpresa ha estat, aquesta tarda, trobar-nos cara a cara amb una gran dama de la fotografia periodística que ha accionat el disparador a cor què vols. El resultat serà immillorable. Seguirem informant.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *