205è joc literari de Tens un racó dalt del món.

Fidel a la seva cita setmanal, el bloc de Jesús Tibau ens repta a participar en el seu joc literari. En aquesta ocasió cal cercar la inspiració en la imatge proposada, de la mateixa manera que a ell li va servir de punt de partida per un conte del  recull Postres de músic.

Tractant-se del nom d’una ciutat més llarg del món, no se m’ha acudit millor manera de resoldre-ho que amb un microrelat, curt, curt…

Arribat a les antípodes, desitjà per damunt de tot anar fins a la badia d’Hawkey, a Nova Zelanda, a visitar la ciutat amb el nom més llarg del món i menjar-s’hi un entrepà de pernil dolç i formatge en una cafeteria cèntrica. Conservava un vell record d’infància en forma d’aquell cromo de la xocolata Torras, la de tota la vida; la que li donaven la mare per berenar durant els llargs passeigs per la plaça de Vic, la tieta quan anaven de vacances a Alp i l’àvia els dies que l’anaven a veure a la casa pairal de Bot.

Havia viscut fins els divuit anys incapaç d’imaginar-se una tarda sense pa amb xocolata ni un topònim de més de tres lletres.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *