Fidel a la seva cita setmanal, el bloc de Jesús Tibau ens repta a participar en el seu joc literari. En aquesta ocasió cal cercar la inspiració en la imatge proposada, de la mateixa manera que a ell li va servir de punt de partida per un conte del recull Postres de músic.
Tractant-se del nom d’una ciutat més llarg del món, no se m’ha acudit millor manera de resoldre-ho que amb un microrelat, curt, curt…
Arribat a les antípodes, desitjà per damunt de tot anar fins a la badia d’Hawkey, a Nova Zelanda, a visitar la ciutat amb el nom més llarg del món i menjar-s’hi un entrepà de pernil dolç i formatge en una cafeteria cèntrica. Conservava un vell record d’infància en forma d’aquell cromo de la xocolata Torras, la de tota la vida; la que li donaven la mare per berenar durant els llargs passeigs per la plaça de Vic, la tieta quan anaven de vacances a Alp i l’àvia els dies que l’anaven a veure a la casa pairal de Bot.
Havia viscut fins els divuit anys incapaç d’imaginar-se una tarda sense pa amb xocolata ni un topònim de més de tres lletres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Moltes gràcies de nou. Ja has arribat a les 200 participacions!!!!
Banyoles ja va intentar agermanar-se amb aquesta població, però sortia molt car l’anunci de l’entrada.
PD: Ara pla, o és possible que sigui Mata o Porqueres?
Amb imaginació tot és possible.
I és que no hi ha res com viatjar per aprendre coses noves (topònims nous, berenars nous…).
🙂
coach outlet online
louis vuitton uk
coach outlet online