De res, massa
Telegrames des de Sarrià de Ter
190è joc literari de Tens un racó dalt del món.
Un mes més, Jesús Tibau ens convoca a participar al seu joc literari creatiu. En aquesta ocasió es tracta d’escriure, sense límits amunt o avall, sobre la imatge proposada. Visiteu el seu blog i participeu-hi. Aquí teniu l’enllaç. I si voleu llegir la participació des d’aquest bloc, feu clic “Vull llegir la resta de l’article”.
Un estudi publicat per la Cambra de Comerç, patrocinat per institucions financeres d’alta volada i avalat per les principals escoles de negocis del país acaba de posar de manifest un efecte imprevist entre els comerços víctimes de la crisi. Es calcula que de l’ordre d’un trenta-set per cent de les botigues obertes en època de vaques grasses han acabat tancant a causa dels resultats escanyolits, les pèrdues acumulades o la impossibilitat de fer front a la càrrega financera. Als efectes adversos que la decisió d’abaixar la persiana porta aparellats, se n’hi afegeix un de nou, impensable fa uns anys, durant l’època de vaques grasses. En aquells temps tot eren cents i milers i qualsevol botiga de betes i fils es veia amb cor d’estacar els gossos amb llonganisses.
Ai las, les vaques flaques arribaren i aquell simpàtic cadell lligat amb llonganisses al taulell de la botiga ha vist com els amos liquidaven les existències a preu de saldo, el drapaire venia a recollir el mobiliari comercial i els vidres de l’aparador s’omplien de cartells de “local en venda” retolats en fluorescent. Es calcula que a l’interior d’un alt percentatge de locals comercials de la ciutat, ara buits, s’hi troba un gos –com el de la foto- que ha sobreviscut fins avui a base de la ingesta de llonganisses, que no sap donar raó del parador dels seus antics amos i que es fa creus que –generalment- el gremi de l’economia només sàpiga explicar els fets a toro passat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí senyor, un estudi rigorós i documentat. Caldria ara una operació de rescat bancari, que si més no, donaria oxigen a la indústria salsitxera del país.
ni m’hi havia fixat, Corleone.
Quina pena quan l’he vist! Paraula.
Com sempre, cumplidor, com Déu mana. Ara em refereixo a tu, no al gos que també ho és.
M’has tocat la fibra amb quest escrit…
Una cosa són els estudis i l’altra és viure la realitat dia a dia.
Bon relat.
Sempre tant fi. Et queixes que no tens inventiva però en aquest cas et trobo moooolt encertat. Ja sé que devegades no et segueixo (entenc), però he de dir que en aquest realment m’has impressionat
Segueix així i ànim en la vida viatgera en què estàs inmers