Nou joc literari de Tens un racó dalt del món: el que fa 177.

Aquesta setmana Jesús Tibau, des del seu bloc Tens un racó dalt del món, ens proposava el seu joc literari número 177. Es tracta d’atrevir-se (això és la qüestió: atrevir-se) amb un text inspirat en la imatge proposada, però amb una limitació i no pas menor: no es pot fer ús de la lletra e. Animeu-vos a participar-hi. Teniu temps, encara, i podreu participar en el sorteig de premis atractius.

Jo he tingut l’acudit -ai las- de tirar per la poesia. Ja ho diuen, ja: només és possible lliurar-se de les temptacions deixant-s’hi caure.

La cadira jau al riu

prostrada sota l’aigua.

Una riuada traïdora

dijous passat l’arrabassa

i la tira contra un mur,

i la llança prop la valla.

 

Fusta molla  i balca xopa,

la riuada no vol plor.

Tan sols vol omplir

amb rabior

d’aigua i fang

anys i panys i una nissaga.

 

Tan antiga va baixar

d’una golfa allí a l’obaga.

La van salvar d’un foc fastuós,

-coca, xampany, piula, garlanda-

l’última nit quan Sant Joan.

 

Quan l’usava la padrina

a la falda m’acomodava

i gronxava i cantava

a l’horabaixa.

 

Quan passava un llagut

cruixia sa pota ranca

vora un riu

vora una platja.

 

Oh, cadira fluvial,

tanta tarda vora l’aigua,

tants anys i tanta calma,

quin cul sostindràs, ara?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *