Un altre català en la mort de Trotsky.

Si l’any 1940 hagués existit TV3, a en Miquel Calçada se li hauria girat feina. Amb els Afers exteriors entre mans, hauria disposat de  material per poder fer un programa extraordinari des de Mèxic. Segons hem pogut llegir a La Vanguardia d’avui, en una informació del corresponsal Joaquim Ibarz, un metge català va auxiliar Trotski després que Ramon Mercader, també compatriota nostre,  li clavés un piolet a la closca.

El metge que el va assistir d’urgència, Wenceslau Dutrem, un català exiliat, proper ideològicament a Trotski, era el metge de capçalera de la família del polític rus. Informa Ibarz que, en patir l’atemptat mortal, disposaven del seu número de telèfon i no van dubtar a trucar-lo. Davant la gravetat de les lesions, el doctor Dutrem no devia poder-hi fer gran cosa, i Trotski va morir l’endemà.

 

Qui era aquest metge Dutrem? Wenceslau Dutrem Domínguez exercia de metge a Barcelona i durant la guerra civil (era proper al PSUC) estava destacat al front d’Aragó, on treballà per la creació d’un banc de sang que garantís les transfusions. Abans que metge, però, es dedicà a la farmàcia. Tenia un laboratori a Barcelona on preparava un específic anomenat Erotyl, que venia a ser una Viagra de l’època. El producte s’anunciava a la premsa de la capital en aquests termes entusiastes :

 

“Erotyl – Joventut eterna.

Erotyl és el producte màgic per a combatre eficaçment la IMPOTÈNCIA I LA NEURASTÈNIA, per cròniques i rebels que siguin a tot altre tractament. Farmàcia i laboratoris farmacològics W.DUTREM, Alta de Sant Pere, 50- Telèf. 18631 : Barcelona”. L’anunci anava il·lustrat amb el dibuix d’un senyor d’edat –amb jaqué i barret de copa- que empaitava una joveneta.

 

Era l’extraordinària època d’El Be Negre, i del tema se’n podia treure prou suc. El llavors farmacèutic Dutrem tingué l’acudit de presentar-se a algunes eleccions, sens dubte empès per la seva pulsió política. Entre la Penya Gran de l’Ateneu i El Be Negre li van fer la campanya. Josep Maria de Sagarra li dedicà una poesia satírica que comença així :

 

“Els senyors de certa edat

ja tenen llur candidat:

Es diu Wenceslau Dutrem,

ara sí que tremparem !

 

Inventor de l’Erotyl,

que enlaira el membre viril,

un dia que feia vent

va fer aquest descobriment.”

 

A continuació, el poema s’embolica i hi apareixen tot de personalitats polítiques de l’època. sota els efectes del fàrmac. Com que entre els seguidors d’aquest bloc sovint hi ha roba estesa, més m’estimo que qui hi estigui interessat continui pel seu compte. No hi ha dificultat en trobar-lo íntegre. A tall de torna, només reproduiré els quatre darrers versos:

 

“El món d’un a l’altre extrem

canta l’èxit d’en Dutrem.

 

I li porten en safata

una cigala de plata.”

 

Ah ! Quina època més gloriosa per a la sàtira política !

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *