De res, massa

Telegrames des de Sarrià de Ter

7 de març de 2010
Sense categoria
4 comentaris

Un altre català en la mort de Trotsky.

Si l’any 1940 hagués existit TV3, a en Miquel Calçada se li hauria girat feina. Amb els Afers exteriors entre mans, hauria disposat de  material per poder fer un programa extraordinari des de Mèxic. Segons hem pogut llegir a La Vanguardia d’avui, en una informació del corresponsal Joaquim Ibarz, un metge català va auxiliar Trotski després que Ramon Mercader, també compatriota nostre,  li clavés un piolet a la closca.

El metge que el va assistir d’urgència, Wenceslau Dutrem, un català exiliat, proper ideològicament a Trotski, era el metge de capçalera de la família del polític rus. Informa Ibarz que, en patir l’atemptat mortal, disposaven del seu número de telèfon i no van dubtar a trucar-lo. Davant la gravetat de les lesions, el doctor Dutrem no devia poder-hi fer gran cosa, i Trotski va morir l’endemà.

 

Qui era aquest metge Dutrem? Wenceslau Dutrem Domínguez exercia de metge a Barcelona i durant la guerra civil (era proper al PSUC) estava destacat al front d’Aragó, on treballà per la creació d’un banc de sang que garantís les transfusions. Abans que metge, però, es dedicà a la farmàcia. Tenia un laboratori a Barcelona on preparava un específic anomenat Erotyl, que venia a ser una Viagra de l’època. El producte s’anunciava a la premsa de la capital en aquests termes entusiastes :

 

“Erotyl – Joventut eterna.

Erotyl és el producte màgic per a combatre eficaçment la IMPOTÈNCIA I LA NEURASTÈNIA, per cròniques i rebels que siguin a tot altre tractament. Farmàcia i laboratoris farmacològics W.DUTREM, Alta de Sant Pere, 50- Telèf. 18631 : Barcelona”. L’anunci anava il·lustrat amb el dibuix d’un senyor d’edat –amb jaqué i barret de copa- que empaitava una joveneta.

 

Era l’extraordinària època d’El Be Negre, i del tema se’n podia treure prou suc. El llavors farmacèutic Dutrem tingué l’acudit de presentar-se a algunes eleccions, sens dubte empès per la seva pulsió política. Entre la Penya Gran de l’Ateneu i El Be Negre li van fer la campanya. Josep Maria de Sagarra li dedicà una poesia satírica que comença així :

 

“Els senyors de certa edat

ja tenen llur candidat:

Es diu Wenceslau Dutrem,

ara sí que tremparem !

 

Inventor de l’Erotyl,

que enlaira el membre viril,

un dia que feia vent

va fer aquest descobriment.”

 

A continuació, el poema s’embolica i hi apareixen tot de personalitats polítiques de l’època. sota els efectes del fàrmac. Com que entre els seguidors d’aquest bloc sovint hi ha roba estesa, més m’estimo que qui hi estigui interessat continui pel seu compte. No hi ha dificultat en trobar-lo íntegre. A tall de torna, només reproduiré els quatre darrers versos:

 

“El món d’un a l’altre extrem

canta l’èxit d’en Dutrem.

 

I li porten en safata

una cigala de plata.”

 

Ah ! Quina època més gloriosa per a la sàtira política !

 

 

  1. Antes que nada disculpa si te escribo en castellano pero me es mas facil que en Catalá (el parlo be, pero escric fatal).
    No se de donde provienen tus fuentes pero querria hacerte algunas aclaraciones.
    Yo soy Piero Brigneti Dutrem, sobrino de Wneceslao Dutrem Dominguez (el medico de Trotski) y nieto de Wenceslao Dutrem Solanich (Porpietario de las farmacias y laboratorio de Barcelona, inventor del Erotyl)
    Adjunto la verison personal de mi tio, me lo relato en vrias ocasiones.
    Tras el atentado fue para la casa de Trotski als saber el hecho (yo ignoraba los pormenores que tu explicas anteriores a la visita de mi tio). Mi tio conocio a Mercader, que se hacia llamar por otro nombre, en casa de Tortski, le fue presentado como Canadiense, novio de la secretaria de Trotski, mi tio hablaba perfectamente frances ya que estuvo en Paris un par de años antes de emigrar a Mexico con toda la familia, mis abuelos, mi madre y su marido Albert Colominas, mi tio Wenceslao con su esposa y mi tio Eliseo con su esposa.
    Nunca supo que Mercader estuviese usando identidad falsa, siempre se hablaron en Frances. Cuando mi tio le vio preso en casa de Trostski, Mercader se dirigio a el por primera vez en catalan diciendo “Dr. Dutrem Ajudim” mi tio, ante la sorpresa le respondio “Fill de puta, habias de ser catala?”
    Mi tio acompaño a Trotski en la ambulancia hasta el hospital en donde habia convocado a dos cirujanos conocidos suyos que ya tenian el quirofono listo para realizar una operacion, en concreto me tio me hablo de una trepanacion que con bastantes posibilidades podria haber salvado la vida de Troski. Mi tio me explico que cuando llegaron estaban en quirofono dos personajes de la Embajada Americana que ordenaron no efectuar la operacion. Mi tio y los cirujanos discutieron la decision pero no pudieron hacer nada. Esas personas tenian plena autoridad.

    Quedo a su disosicion para cualquier aclaracion ulterior. Atentamente
    Piero Brigneti Dutrem
    mail: piero@piero.ad

  2. Permeteu-me una precissió. Qui es barallava amb la sang, el procediment de conservació i transport i les tècniques de extracció i infusió era el Dr. Francesc Duran-Jordà. EL Dr. Dutrem i la Dra. De Palma treballaven al front d’Aragó amputant, cosint i veient morir joves destrossats per les armes nazifascistes en mans del franquistes. Van posar-se d’acord per reclamar per carta al Dr. Duran que prengué riscos i avancés tot el possible el seu incipient sistema complet de tractament de la sang donada per tal que millorés la supervivència de grans ferits al front. Duran va assumir el risc i el seu banc de sang va salvar moltes vides. La missió canadenca encapçalada pel Dr. Bethune el va utilitzar (mai ho va reconèixer), amb molts bon resultats a la “espantà” Màlaga-Almeria (va escriure un llibre). Gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!