143è joc literari de Tens un racó dalt del món.

Com cada mes, des del bloc de Jesús Tibau se’ns convoca al joc literari creatiu de rigor. En aquesta ocasió, en dies previs ens havia demanat adjectius que acompanyessin a tres substantius : jaqueta, petó, passejada. La culminació del joc ha estat elaborar un relat curt que contingués els tres noms amb algun dels qualificatius proposats pels participants. Aquí podreu trobar el recull d’aportacions.

Prêt-à-porter.

 

Per raons de compromís, el mes de maig hauré d’assistir a una festeta. Res, una cosa d’aquelles que fan de mal excusar-se. He de menester una jaqueta que lligui amb els pantalons blaus i he pensat que avui era el dia. A meitat de gener, amb les rebaixes en  dansa, una passejada plàcida i m’he plantat davant del centre comercial.

 

A la secció de confecció per a home i després de molt remenar he trobat el que em convenia. Una ganga. Una americana –bona i feta !- de costura italiana que em queia (almenys, jo ho hauria jurat) que ni pintada. No se m’esbotxaven les solapes, com em sol passar; ni em curtejaven les mànigues ni m’hi havien de fer cap retoc. Cinquanta-cinc euros. Un regal.

 

Llavors ha aparegut ella. L’he reconeguda a l’instant. La van entrevistar l’altre dia per la tele. Fa vint-i-cinc anys que és la primera en entrar als grans magatzems el dia que comencen les rebaixes. Coneix totes les seccions de venda com si fossin el menjador de casa seva. A les dependentes les ha vist fer-se grans. M’esguardava de cua d’ull.

 

-Una jaqueta baldera, jove. Provi’s aquella altra. Aquesta no fa pas per vostè, home.

 

Mentre m’ha ajudat a treure-me-la m’ha fet un petó maternal. Ha cridat el seu fill, que se l’emprovés. I molt errat hauria d’anar però diria que –si fa no fa- ell i jo som clavats d’ hechures.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *