El lloro verd de Figueres.

(Participació al 130è joc literari de Tens un racó dalt del món). Durant una visita a Figueres, Jesús Tibau va poder fotografiar aquest cartell. Un lloro s’havia perdut a les proximitats del Teatre Museu Dalí. Malament rai.

A Figueres, un hipotètic polígon establert entre els vèrtexs situats al Teatre Museu Dalí, l’església de Sant Pere, la confluència de la Rambla amb el carrer Lasauca, la plaça de la Palmera i la plaça de la Victòria, configura un veritable Triangle de les Bermudes empordanès. És una zona urbana on s’hi donen un seguit de condicions morfològiques, geotèrmiques i tel·lúriques singulars. Aquestes característiques físiques, tangibles i constatables, es tradueixen en fenòmens paranormals de complicada explicació. No debades, a l’actual carrer Monturiol tres genis hi han vist el sol : Narcís Monturiol –l’inventor del submarí-, Salvador Dalí i Carles Fages de Climent. A pocs metres d’allí, Alexandre Deulofeu hi desenvolupà la Matemàtica de la Història. A la plaça que acull el Museu, una escultura consagra el record de Francesc Pujols.

 

La desaparició del seu lloro, senyora, no ha estat casual. Si es verifica que s’ha volatilitzat dins dels límits d’aquesta parcel·la podria passar que properament el vegi convertit en protagonista d’un article de Sebastià Roig o d’un conte de Vicenç Pagès, que el localitzi en algún santuari surrealista de Cadaqués, Vilajuïga o Púbol. O que, previ pagament de l’entrada reglamentària,  el retrobi –algun dia- exposat al Museu del Joguet.

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *