3 de maig de 2011
Sense categoria
1 comentari

Pregàries de lluita

“I ara, preguem per Catalunya” (Joan Fuster).

   Catalans,

 demanem perdó a Déu per tot allò que cada dia fem com no pertoca,

per la nostra dessídia,

per la nostra poca atenció i sensibilitat,

per la nostra mandra rutinària,

per la nostra incapacitat espiritual,

pel nostre materialisme i superficialitat.

Per tantes coses que podríem millorar…

 …i preguem a continuació, tots plegats, per la nostra pàtria, els Països Catalans:

 

  ALGUNES PREGÀRIES DE LLUITA.

 

 (Permesa la lliure difusió d’aquest recull si no hi ha afany de lucre).

 

 PREGÀRIES DE SACRIFICI.

    “Jo, en qui rau més sovint l’odi i la ira,

delesc per unir-me a Vós,

qui sou amor intrínseca.

Vindicau-me, Pare,

i apartau-me de la persona

menyspreable que duc adins de mi.

Enviau la Vostra claror

i la Vostra Veritat.

Que sia conduït

cap al gran sacrifici que prepara

per nosaltres (en la creu)

Jesús el Messies, el Vostre Fill

i germà nostre”

  (Oració dels màrtirs lituans sota l’ocupació russo-staliniana).

   “Eu, Peires March, pregui Dieu que a lui plaça

Donar-me cor e voler esforçat,

Que-z ab plaser prenda l’adversitat

E sens ergull lo bé que breument passa” (Pere Marc, poeta català del s. XIV, pare d’Ausiàs).

   “Moisès va tornar cap al Senyor i li digué: –Aquest poble d’Israel) ha comès un gran pecat; s’han fet uns déus d’or. Però si heu perdonat el seu pecat, perdoneu-lo de debò; i si no, esborra’m del llibre que tens escrit. El Senyor respongué a Moisès: –El qui ha pecat contra mi és el qui jo esborraré del meu llibre. I ara vés, condueix el poble cap al lloc que t’he indicat. El meu àngel anirà davant de tu.. Però vindrà un dia que els tindré en compte llur pecat” (Moisès intercedint pel seu poble davant Déu a Èxode 32:31-34).

   “Deixeu-me dur Vostra Creu per Irlanda, Senyor!

Que l’hora del seu judici és arribada,

I les angoixes i penes del sacrifici

Poden ben bé ser enteses per companys estimats.

Tanmateix, Tu, Senyor, pren-me d’entre la gentada que s’hi ofrena,

N’hi ha a muntó, de lluny, menys preparats,

Tot i que ansiosos: tots ells hi són, a mort,

Que Irlanda ha de ser guardada.

Deixeu-me dur Vostra Creu per Irlanda, Senyor!.

Els meus afers en aquest món són ben pocs,

I poques les llàgrimes que per mi rodolaran,

Quan seguesca el meu camí devers Tu.

Guarda, guarda’ls per als seus estimats:

El germà, el fill i el pare,

Que la causa que estimem no ha de morir mai

A la terra del desig del cor nostre.

Deixeu-me dur Vostra Creu per Irlanda, Senyor!

Per Irlanda, feble, amb llàgrimes

Pels vells del front ennuvolat,

I el nin de tendra edat;

Per les llars buides de llurs planes d’or;

I per les esperances de llur futur, també!.

Deixeu-me dur Vostra creu per Irlanda, Senyor!.

Per la causa d’en Roisin Dubh »

(Himne cantat a esglésies irlandeses durant la guerra de la independència contra l’Imperi Britànic, 1919-1922).

   “Digna’t, Senyor, alleujar la càrrega o augmentar les meves forces; allunyar la temptació o concedir-me la gràcia de vèncer-la” (Oració de petició en un perfecte abandó, de Dom Vital Lehodey, abat cistercenc de Bricquebec, Normandia, 1948).

 

 PREGÀRIES DE SÚPLICA I PROTECCIÓ. 

    “Moide ani

Moide ani.

Moide ani.

Moide ani davant teu, Senyor.

Sóc aquí

davant teu.

Veus, Senyor Déu,

com sóc ara?

Què queda encara d’allò que era?

Malmenat per tanta gent

he perdut l’ensenyament

dels nostres vells llibres sagrats.

Moide ani…

  Dret aquí,

davant teu,

sóc, Senyor Déu,

jove encara.

Qualsevol, ara,

em perdria.

D’on treuré l’enteniment

per viure en un món dolent

sense el suport de l’oració?

  Moide ani…”

  (“Moide ani”, poema anònim de jueus polonesos durant l’ocupació nazi).

   “Va dir també el Senyor: Simó, mira, que Satanàs va darrere de vosaltres per a sacsejar-vos com el blat. Però jo he pregat per tu” (Evangeli de Lluc, 22: 31-32, apòstol del Crist i evangelista, 83).

   “Si lluites contra les passions, no t’arronsis ni perdis coratge si la lluita es fa llarga; al contrari, aixeca’t i prostra’t davant Déu dient amb tot el cor allò del profeta: “Jutgeu, Senyor, els qui m’ultratgen” (Psalm 34:1), perquè jo no tinc força contra aquells. I Ell, veient la teva humilitat, prest t’enviarà el seu ajut” (“Discurs de gran utilitat a tomb de l’abat Filèmon”, anònim, ca. s. IV-VI).

   “-Cercà el starets en els ensenyaments del monjo Nicèfor i va llegir: «Si, no obstant els teus esforços, germà meu, no t’és possible entrar en la regió del cor, com t’ho tinc recomanat, fes el que et dic i amb l’ajuda de Déu trobaràs el que vas buscant. Tu saps bé que la raó de tot home està en el seu pit… Treu, doncs, a aquesta raó tot pensament (això pots fer-ho si vols) i posa al seu lloc el “Senyor Jesucrist, tinguis pietat de mi“. Esforça’t a reemplaçar qualsevol altre pensament per aquesta invocació interior, i a la llarga això t’obrirà l’entrada del cor” (Anònim rus, “Relats sincers d’un pelegrí al seu pari espiritual”, mitjans s. XIX).    

   “Déu meu, perdona la pobresa i el petitesa de les nostres oracions. Escolta no pas les nostres paraules sinó els delers dels nostres cors. Escolta ací avall les nostres peticions, el plany de la nostra necesitat” (Peter Marshall , pregària, 2·3·1948). 

   “Oh Senyor, qui feres que aquest dia es descobrissin les trampes de la mort que ens col·locaren, i meravellosament ens en deslliurares; siau encara el nostre poder Protector” (“Litúrgia Diària de Guy Fawkes”, per al 5 de novembre, utilitzat per l’Església d’Anglaterra des del 1606 durant més de 250 anys, en commemoració del fracàs de la “Conxorxa de la Pólvora”).

 

 PREGÀRIES ENVERS ELS ENEMICS.

   “Prec per tots els valents

que compleixen llur deure

segons llur enteniment”.

  (James Connolly, 1868-1916, dirigent obrer i independentista irlandès afusellat pels ocupants britànics).

    “Oh Senyor, fes que els meus enemics facin el ridícul” (François Marie Arouet Voltaire, 1694-1778, filòsof racionalista i escriptor il·lustrat francès).

   “Vós sou misericordiós, Senyor, i voleu salvar-me. Jo sóc incapaç d’escapar de les mans dels enemics sense el vostre ajut” (Isaïes l’Anacoreta, s. IV-V, Scete, Egipte, a “La guarda de l’intel·lecte”).

   “Ara, doncs, Senyor, Déu nostre, salva’ns de les mans de Sennaquerib, i tots els reialmes de la terra reconeixeran que tu, Senyor, ets l’únic Déu. Isaïes, fill d’Amós, envià al rei Ezequies aquest missatge: -Això et fa saber el Senyor, Déu d’Israel: “He escoltat la pregària que tu, provocat per Sennaquerib, rei d’Assíria, m’has adreçat” (Ezequies a 2ª de Reis 19:19-20, pregant front al perill dels sanguinaris assiris).

   “Oposa’t, Senyor, contra els meus oponents,

ataca aquells que m’ataquen.

Pren l’escut petit i el gran,

i aixeca’t per ajudar-me.

Que sien com la palla davant la ventada,

arrossegats per l’àngel del Senyor;

que caminin entre tenebres i timbes,

quan l’àngel de Déu els acaci.

Perquè m’han parat la xarxa sense motiu,

sense causa han excavat per a mi una fossa.

Que els sobrevingui la desgràcia imprevista,

quedin presos al parany que m’han preparat,

i s’enfonsin dins la ruïna.

Mentre, la meva ànima exultarà en Déu,

s’alegrarà en la seva salvació;

tots els meus ossos diran:

Senyor, ¿qui com Tu, que alliberes l’oprimit

de qui és més fort que ell; el pobre i el desvalgut del seu espoliador?“.

Es presenten testimonis malèvols,

m’inculpen de coses que desconec;

em tornen mal per bé, em deixen sol.

S’han aplegat contra mi gent forastera

sense jo saber-ho, em maltracten sense parar.

El parlar que ells tenen no és de pau,

sinó que tramen embolics d’engany

contra la gent pacífica del país”

 (Psalm 35, de David, rei d’Israel, cap a 1010-970 a. C.).

   “Aterra’ls amb el teu huracà.

Cobreix llur cara de vergonya,

per tal que cerquin ton Nom, Senyor.

Que quedin avergonyits i aterrats per sempre,

i siguin confosos i desapareguin.

Que hagin de reconèixer que sols Tu dus el Nom

del Senyor, l’Altíssim damunt tota la Terra”

 (Psalm 83, càntic, d’Assaf).

 

 PREGÀRIES POLÍTIQUES.

   “La pregària és la primera i darrera lliçó per a aprendre el noble i brau art de sacrificar l’ésser en els diversos senders de la vida” (Mohandas Karamchand Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).

   “-Sóc ací resistint pel que trob just. Però ara tinc por. La gent m’ha elegit per dirigir-los, però si m’hi present sense fermesa i valor, ells també trontollaran. Em veig al límit de la meva capacitat. Les forces ja em defalleixen. He arribat al punt on ja no puc seguir avant. En aquell moment experimentí la presència divina com mai abans no l’havia pas experimentada. Pareixia com si pugués oir la silenciosa afirmació d’una veu interior dient: –Continua lluitant per la rectitud, treballant per la veritat; i Déu romandrà a la teva vora per sempre més. De seguida començaren a desaparèixer les meves pors i dubtes. Em trobava disposat a plantar cara a qualsevol cosa” (Dr. Martin Luther King, Jr.,1929-1968, pastor baptista afroamericà, cap del moviment pels drets civils de les minories nacionals als Estats Units, assassinat).

   “Salomó, dret de cara a l’altar del Senyor, davant tota l’assemblea d’Israel, va alçar les mans. Era dalt d’una estrada de bronze que feia cinc colzades de llarg, cinc d’ample i tres d’alt; l’havia feta construir i l’havia col·locada al mig de l’atri. Allà s’agenollà davant tota l’assemblea d’Israel i, amb les mans esteses cap al cel, va pregar així:

  -Senyor, Déu d’Israel, no hi ha cap Déu com tu, ni al cel ni a la terra. Tu guardes l’aliança i la fidelitat envers els teus servents que es comporten amb tu amb cor sincer. Tu has complert les promeses fetes al meu pare David, el teu servent: allò que li vas prometre de paraula, ho has dut a terme el dia d’avui. Ara, doncs, Senyor, Déu d’Israel, guarda a favor del teu servent, el meu pare David, la promesa que li vas fer quan li deies: “Mai no deixarà d’haver-hi un descendent teu que ocupi el tron d’Israel, mentre els teus descendents vetllin sobre la seva conducta i es comportin davant meu segons la meva Llei, tal com tu has fet” Així, doncs, Senyor, Déu d’Israel, que es realitzi la promesa que vas fer al teu servent David!” (Pregària de Salomó, rei del gran Israel, 1020-929 a. de C., al 2on llibre de Cròniques 6:12-17, atribuïdes a Esdres, cap al 430-400 a. C.).

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!