2 de setembre de 2007
Sense categoria
2 comentaris

ACROLLAM (70)

NEDES (i IV)

Resum del publicat: Andreu Duran Cotoner, ha arribat fa dos dies a Son Deixauba per assistir al celebració del 101 anys del Patriarca, el seu padrí patern. Des del primer horabaixa es veu embolicat en un trull en què tota la família ?sa mare, la seva germana, la tia monja de l?Opus i la tia urbanitzadora amb el seu home cubà, encès en els oros, i els seus dos fills, ben pintes? mou els fils per aconseguir la millor tallada de l?herència. El dinar del dia anterior de la feta ja és un infern amb la provocació de la germana d?Andreu, Ignàsia, a les ties que acaba amb la convidada directe del padrí a l?amant d?Ignàsia, Sara Viñales, amb la complicitat de la padrina i la sorpresa de les ties. El tio hoteler, Miquel, i la seva dona Carme Truyols, no han pogut assistir a l?àpat perquè ell tenia molta feina. Arribaran a l?hora de sopar.
                &&&
Penses amb tota la pell d?aviram: una posta de sol dins la mar que mereixeria un concert de mabelletes. Aquella extensió infinita d?aigua s?ha engolit el vermell d?ou amb una rapidesa inesperada i un esplendor fulgurant. Andreu, totsol, al mirador de les Bruixes (els pagesos deien a l?antigor que per aquell lloc hi sortia por), se sent embambat per aquell cel de color ambre que ho tenyeix tot amb una claror tènue. Has convidat Ignàsia a l?espectacle i t?ha dit que esperava una telefonada definitiva de Sara i que potser al mirador no hi hauria cobertura. Quan ha dit la paraula «definitiva» l?emoció li sortia per la lluentor dels seus ulls blavíssims. Ella havia contat a Sara la feta extraordinària: el padrí la convidava públicament, amb la benedicció de la padrina, davant aquelles arpies de les ties a les quals els ulls els feien dos amb l?oficialitat del fet. Ignàsia les ha escoltades més tard quan col·locaven domassos i xafardejaven dins la capella. El nostre pare ha perdut el cap convidant aquesta noninguna. Sí, pobret, fa cadufos. I encara pot tenir la barra de deixar-li qualque llegat. No diguis desbarats. El nostre pare no deixaria res mai a una externa. Aquestes paraules regolfaven per dins els cervell d?Ignàsia que havia fet un tour de force sobre Sara perquè vingués aquesta mateixa nit. T?acostes, Andreu, cap a Son Deixauba amb passes lentes. El sopar d?avui vespre pot ser el preludi de la batalla final. Per mor de la petita tempesta d?estiu de després de dinar la garriga banyada amollava unes sentors molt agradables de les estepes i els romanins extenuats. Quan prenies el caminal de xipresos que puja cap al casal s?han encès tots els llums del jardí i t?han enlluernat. Allò era una exageració, sempre havies trobat que els jardins amb tants de focus feien nou ric. Mentre t?acostaves has vist que a la planta noble hi havia totes les finestres il·luminades. Segurament serien proves dels electricistes per a l?endemà. Ta mare i Ignàsia t?esperaven a la porta amb fesomia regirada. Què passa?, has demanat. Fa una hora que el tio Miquel i la seva dona havien de ser aquí. No contesten al mòbil i a l?hotel ens han dit que varen sortir feia més de dues hores. Potser han tingut un accident, aventurares. El padrí ha cridat al cap de la policia i els han dit que no hi ha notícia de cap accident de Palma fins aquí. Imaginares que s?haurien estimbat per un barranc i ho digueres. Les ties han posat a tothom a passar el rosari dins la capella. I Sara? M?ha telefonat fa cinc minuts i ja està a punt d?arribar. El padrí ha dit que tot el personal es prepari per cercar-los. Ja ha partit una quadrilla per demanar voluntaris al poble. En aquest moment un escarabat vermell entrava a l?esplanada. Ignàsia es va posar a córrer. Sara i ella s?abraçaren molta d?estona. No, no he vist cap accident. Hi havia molt poca circulació. No és un poc catastrofista pensar que s?han estimbat? I com un miracle en aquell mateix moment apareixia el volvo monumental del tio Miquel. Tenia la cara tramudada i va dir que la que es trobava pitjor era la seva dona, acubada a la part de darrera del cotxe. Sara, com a bona infermera duia una farmaciola al volskwagen. Va estopejar Carme fins que aquesta va recobrar el coneixement. Lladres encampironats, lladres encampironats, repetia amb els ulls terroritzats. Reunida tota la família el tio Miquel va contar que en un revolt devora el salt de l?Escorxador trobaren un cotxe aturat i un home els va demanar ajuda. Després sortiren un parell d?encaputxats que els fermaren, els taparen els ulls i dugueren el cotxe per un camí ple de sotracs molta d?estona. Els ho robaren tot i els digueren que no provassin de moure?s fins que hagués passat una hora. Només ha estat el regiro, va dir la tia Teresa. I han volat els vuit milions d?euros negres que duia perquè el padrí els repartís al dinar d?aniversari. The end.

  1. Una Cotoner mai no es casaria amb un simple Durán.

    Mira les esqueles tu que estimes tant les cites de protagonistes botifarres, el que no deixa d’esser un cert acomplexament pagès, servent, rural, esclau si s’escau. Com sin dur nom comú (Mesquida, duran,. Amengual) no fos important i donàs crebilibilitat…!!

    Una Cotoner just dona casta pel testament a un Anglada, Marcel, Fonts dels Olors, Morell, Zaforteza, Villalonga, Puiddorfila, Olesa, Rossinyol de Sagranada, Gual de Torella,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!