De res, massa

Telegrames des de Sarrià de Ter

27 de juliol de 2009
Sense categoria
15 comentaris

No vull cap ?mariconera?.

Una senyoreta que faria molt ben fet si es dediqués més a la degustació i anàlisi de polos i gelats vol erigir-se en creadora de tendències. Fa dies que em persegueix amb la idea que he d’incorporar de manera urgent una “mariconera” entre els meus complements. Ja és una paraula ben lletja, mariconera, però encara trobo més horripilant i anacrònic el concepte de l’objecte que designa.

 

S’empara, aquesta senyoreta, en la idea que porto massa coses a coll i que m’aniria bé poder-les dur agrupades en un receptacle únic. Repassem-les :

-La cartera amb documentació personal i alguns diners en efectiu : és un bitlleter de butxaca, de pell, d’un model exacte a un que apareix a l’aventura de Tintín El secret de l’Unicorn. Irrenunciable per a un tintinaire com jo.

-Un targeter. Conté les targes de crèdit, de dèbit i altres rectangles amb banda magnètica. Cada dia té més gruix, no pas per l’augment del crèdit, sinó per abundància de documentació de plàstic:  les targes de fitxar, les sanitàries, de comerços, etcètera.

 -Un petit moneder amb cremallera, per a quatre rals en metàl·lic  i algun petit record de família.

 -El telèfon mòbil, que per no ser no és ni meu.

 -Un clauer amb les claus de la moto.

-El manyoc de claus de casa. Aquest sí que és important, gruixut i pesant. No sol anar a la butxaca, sinó que queda desat en el vehicle.

 -Un bolígraf que sol viatjar a la butxaca pectoral de la camisa.

-Tabac, encenedors …? Res de res. No fumo.

Esporàdicament, aquest inventari es podria veure augmentat amb les ulleres de sol, un reproductor mp4 i, per a ocasions assenyalades, un bloc de notes de butxaca d’aquells negres de tapa dura que es tanquen amb una goma elàstica.

Direm que habitualment vesteixo americana i en els dos inferns hi puc encabir cartera i targeter. El moneder sol anar a la butxaca dels pantalons i no tinc problema en collar-me el telèfon al cinturó. El clauer de la moto pot anar o bé a una butxaca o bé quedar desat junt amb el casc. La meva moto disposa d’un bagulet on puc transportar-hi i deixar-hi molts d’aquests objectes quotidians. En altres èpoques de l’any, quan el clima aconsella dur una peça d’abric, les butxaques es multipliquen i es guanya espai. Si he de transportar documentació, expedients, apunts o llibres, ja tinc cartera de mà per dur-hi el que convingui, de manera adient i presentable. Si es tracta d’activitats de cap de setmana, de lleure, d’esport o a l’aire lliure, disposo d’una pràctica ronyonera i fins i tot de motxilles que fan la funció de transport que la meva assessora persegueix.

Va haver-hi una època, entre els setanta i els vuitanta, en que aquest complement masculí va tenir gran èxit. No hi havia urbanita que es preciés que no lluís una mariconera. Hi havia qui no podia sortir de casa sense. Finalment, gràcies a Déu, caigué en desús, però ara sembla que hi ha ganes d’exhumar aquell invent. I qui diu una mariconera, diu una bosseta d’aquestes que es duen penjades en bandolera. En tenia una i la vaig cedir al meu nano per transportar-hi la gameboy. Tampoc m’agraden. Jo sóc de dur les coses a la butxaca i, per poc que pugui, continuaré fent-ho. Entre les butxaques i el cofre de la moto me’n surto de sobres.

Miss Colajet, no em vinguis a ficar en embolics, que et veig a venir d’una hora lluny.

  1. No puc ni amb la forma ni amb el nom (per cert, el nom no sé qui se’l va inventar, però el trobo d’un mal gust…).
    A mi, si m’arriba l’Alex amb una cosa d’aquestes, no el deixo entrar ni a dins de casa. Ho sento, eh? Fins i tot miraré de trobar qui nassos va posar aquest nom!

  2. Ja saps que no et voldria pas fotre en embolics, però continuo creient que hauries de comprar-ne una. No cal pas que sigui una “mariconera”, amb una bandolera ja en faries prou. Després podràs argumentar que és millor: si portar-ho tot junt o bé escampat per les butxaques.

    Per cert, a la butxaca pectoral de la camisa, n’hi ha que a part de bolígrafs també hi porten bitllets de 500. Oi?

  3. Si que ha generat comentaris aquest tema,
    Bé, he de dir-te J.M. que si utilitzessis una bossa les butxaques de les americanes no quedarien tan deformades .  Ja que pel que sempre portes americana deus fer molt goig però amb les butxaques plenes segur que s’et veuen tot de bultos que penjen, sobretot ara a l’estiu que la roba és més prima i per tant el goig baixa força.

    El problema déu ser que no vols ser til·lat de modern amb aquestes bosses, però vas equivocat ja que és més una qüestió pràctica (ho tens tot a mà sense fer malbé la roba)

    No sé que en pensa la teva dona però jo d’ella intentaria convencer-te (si això ès possible)

  4. ha, ha, ha, som ànimes bessones.
    Jo tinc un bloc exactament igual que el teu, amb tapes dures negres i una goma elàstica. És el bloc on prenc notes que després passen, entre altres coses, als meus contes o al meu blog.
    A mi m’agrada moltíssim anar pel món amb res al damunt, sense motxilla, ni bossa, ni res de res. Procuro portar-ho tot a les butxaques, però darrerament em resulta molt complicat: el blog esmentat, un bolígraf (ja en tinc un de mida reduïda), la cartera, les claus, el mòbil, i una càmera digital que sempre procuro portar al damunt, perquè no se sap mai amb què et pots trobar digne de ser inclòs al blog.

  5. Anna i Miss Colajet : Quin mano-mano de reflexions tan interessant ! Ja m’agrada el “jaleo”, ja. Amb tantes aportacions, un apunt no es desmanega sinó que s’enriqueix. El museu del bolso és interessantíssim : m’hi passaria hores. :). Envieu un enllaç cap a València !

    Carme Boadas : D’aquí a quatre dies, s’acaba l’estiu, es recupera la jaqueta i això no ha estat res. Quedaria fatal, amb americana i bossa creuada ! Semblaria el cobrador del gas o el repartidor de telegrames.  I em sembla que la meva dona també ho veurà així. Ja li ho preguntaré. 🙂

    Jesús Tibau : Tu sí que m’entens ! Visca la butxaca ! Aquests blocs de notes són una meravella. Jo no el solo dur al damunt. Moltes vegades prenc apunts en un paper qualsevol i després ho passo a net. Sóc un paperets, també, i els duc a la butxaca.

  6. Ostres Josep M.! En això no coincidim. Jo he acabat per portar-ne una, de bossa (això de mariconera no m’agrada gens).
    Abans als estius agafava la tarja del metro, uns quants cèntims (fins i tot deixava la cartera a casa) i la clau de casa i prou. Però ara porto ulleres graduades (de sol i normals), mòbil, claus de casa i del cotxe, òbviament la cartera, el pen drive i vaig acabar per ser pràctic. Porto una bossa de pell, ben maca (n’hi ha que estan molt bé) i vaig tan tranquil.
    Això sí, només a l’estiu, la resta de l’any, res de res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!