Amb els estels, Llullu.

Nit de festa major en un poblet de l’Empordà. Sota les faldilles d’un gegant, sona un telèfon mòbil. Tres quarts d’onze tocats. Malament rai.

L’Anna, col·laboradora d’en Màrius Serra, em dóna una notícia terrible, tal vegada previsible però inesperada. Aquesta tarda ens ha deixat en Llullu.

La Mamen, la meva muller, em fa adonar que aquesta nit el cel està especialment serè i que els estels llueixen amb una intensitat poc usual.

Carla, Mercè, Màrius … Una abraçada.

“Recordo tenir la sensació de veure el futur. Recordo uns ulls humits a tocar d’un somriure gens forçat. Recordo la sensació de viure el futur.”
Màrius Serra. Quiet.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *