13 de febrer de 2007
Sense categoria
0 comentaris

PER A LA BONDAT

MENTRE ESCRIC «EL CIMENT GEMEGA»

?Un vel de xarxa davant la cara, un lloret dissecat, la música dels mots de Françoise Hardy a Clair-obscur, tres grues gegantines que construeixen gratacels al camp i un moix esbutzat dins la cuneta d?una carretera en procés de descomposició són els elements de partida de la història.

?No ho entenc. No fa un fotimer de dies i somnis que fas voltes a Filemó i Baucis perquè siguin els protagonistes?

?Atura el carro! No veus que Filemó i Baucis han de ser com una transparència?

?Emperò, en què quedam? No són aquesta parella de vells amants el bessó de la història? No són l?embrió, la llavor?

?Vull organitzar una ronda de paraules al voltant dels afectes quotidians, de les bondats quotidianes. Fuig de l?horror del ciment per caure en alguna cosa que existeix i que no pot quedar amagada per sempre.

?No crec que vagis ben orientat. Uns vells que s?estimen un dia rera l?altre, una nit rera l?altre, no és un tema gaire literari en els temps que corren.

?Tens raó. Potser caldria treure a redol un pare que pega i viola la seva filleta de dos anys, o uns adolescents que xorraquen un company de curs i li tallen una cama mentre uns altres ho filmen amb telèfons mòbils, o la foscor d?una mà armada amb un ganivet de cuina d?un pitecantròpid que cus la carn viva de la seva exdona, o un skins que banyen de benzina dos vells sense sostre i els peguen foc entre gran riallotes, o un esclau conjugal que té una muller que és una arpia i el tortura cada nit, o un assassí de vells perquè troba que fan una pudor que no és aguantadora, o un perseguidor de moros que escorxa i tira a la mar per a aliment dels peixos, etc. T?estimaries més una crònica de successos brutals i llampants com el fem televisiu de cada dia?

?No volia dir això, ni importa que et posis tan políticament incorrecte, tan gevi, tan atracador.

?M?agradaria mostrar la capacitat sensitiva, de sentir a les totes i pertot, que tenen Martina Trobat i Tomeu Bonet. Quan al principi veus com la urbanització de foravila s?acosta a la seva caseta amb jardinet dels Afores de Palma et tems que pateixen, lluiten i gemeguen. Aquella invasió d?obres que asfalten i construeixen al voltant del seu casetó amb jardí i hortet els fa mal. Crec que és Martina que un migdia, mentre pela patates dins la cuina, li diu suament a Tomeu que encén el foc: Avui vespre he somniat que el ciment gemegava amb nosaltres. Li feia mal fer-nos mal. Deu ser que començ a perdre el cap? I Tomeu, sense deixar de col·locar la llenya perquè cremi bé a la foganya, li contesta: Pots pensar. Jo també ho he sentit. Al ciment li fan fer moltes coses dolentes. Voldria contar fets senzills, així. El dia a dia difícil de l?amor. Com quan Tomeu li diu a Martina: Ves alerta quan surts del bany perquè m?he fixat que sempre pegues amb l?otomana i et pots fer mal. L?hem de decantar un poc.

?Les emulsions no són molt bones i els teus personatges queden esvaïts, descolorits, perduts, esborrats.

?En un món d?altes definicions i d?altes tensions Martina i Tomeu són invisibles. Que vol dir haver passat i repassat totes les estacions de l?amor i tenir l?amor en epifania? Mira com Tomeu observa amb atenció les mans de Martina que fan anar els boixets del mundillo que dibuixen una brodaria divina. No veus com Martina devora amb els ulls un Tomeu que farceix una porcella amb totes les carns de la casa i la cus i la posa al forn i la vigila amb cura? I dins el llit, amb el matalàs de cotó refet durant tants d?anys, Martina i Tomeu troben els gestos sexuals novells que els diuen que els cossos gaudeixen dels contactes que els fan sentir vius i vivificats.

?No parlaràs dels déus que els visiten, Zeus i Hermes, de l?acollida noble que Martina i Tomeu els donen, de l?intent de matar una ànnera per a ells que els déus no volen, de la profecia sobre la destrucció de la ciutat que els déus anuncien?

?No, semblaria que aquest amor és un fet mitològic o una contarella inversemblant. Mentida. Puc donar testimoni d?aquests vells que s?estimen en la intimitat de la llar, sense escarafalls ni publicitats, sense interessar ningú. Vet aquí la meravella. Vindrà un diluvi? Seran ells dos els que se salvaran per donar vida a l?espècie? No ho sé. Només aixec aquest petit monument a un amor llarg i quotidià que il·lumina, entre aigües procel·loses i confusions a betzef, el Planeta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!