Com cada mes, Jesús Tibau ens proposa un repte des del racó de dalt del seu món. En aquesta ocasió ho fa amb la col·laboració de les bellíssimes imatges de Montse Argerich, el bloc de la qual, especialitzat en fotografia, us convido a visitar sense més dilació.
DE VISITA
Feia molt poc que un petit país que havia viscut quaranta anys sota la negació de la seva identitat nacional havia recuperat una tímida, incipient llibertat. Se li havia aprovat un estatut d’autonomia, disposava d’uns representants polítics sorgits de la voluntat popular i, de mica en mica, s’anava avançant en la reconstrucció del sentiment de país.
El petit país disposava d’un parlament, presidit per un veterà polític de llarga trajectòria democràtica, tan extensa com el seu full de servei i estima a la nació. Un dia es rebé la visita d’un rei, cap d’un estat veí, hereu d’una història i d’un passat tan enfarfegats que s’havia arribat a dir que en els límits d’aquell imperi no s’hi colgava mai el sol.
El veterà polític president del parlament del petit país, bon anfitrió, rebé el monarca visitant a la seu de la institució que encapçalava. Un edifici que havia estat recuperat, reformat i reestrenat recentment. El guiava per les instal·lacions i li anava explicant les dependències per on passaven.
-Vea, Majestad, aquí tenemos la zona de despachos; allí, las salas de comisión parlamentaria; esto está reservado a la prensa; por aquí se accede al hemiciclo y arriba tenemos las golfas …
I, arribat aquest punt, fonts ben informades certifiquen que el sobirà visitant esbossà una ganyota de perplexitat i sorpresa, però no exempta d’una certa complicitat.
(Basat en fets reals).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
gràcies de nou. La realitat sempre supera la ficció.
Molt bona, aquesta.