L?escriptor el cognom del qual és una eina que figura a l?escut de Sarrià de Ter (de 5 lletres).

A aquestes alçades, compto que al nostre poble ja no queda ningú que pugui associar el concepte “xerrada literària” a una activitat vespertina, seriosota, avorridota. I menys quan el ponent ha estat una personalitat tan lluminosa com Màrius Serra, que va visitar-nos dissabte passat.

El Grup Editor de la Revista de Sarrià de Ter vam voler presentar la nova imatge a color que estrenem a partir d’aquest número de Parlem de Sarrià, i vam pensar en portar una primera espasa del món de les lletres, rellevant i coneguda, que ens subratllés aquesta manifestació. Pensar en Màrius Serra, que acceptés la nostra invitació, que la resposta del públic fos tan favorable i que tot plegat marxés tan bé és una combinació de circumstàncies difícilment repetibles.

Serra va presentar la conferència titulada Plaerdemallengua , un nom amb ressons tirantloblanquians, i ens parlà de l’esforç i del plaer que representa fer ús d’una llengua com la nostra, ens uns temps com els actuals, estant en contacte amb moltes altres, de veïnes i de llunyanes. Es tracta de mantenir un nivell de qualitat lingüística -i no sempre és possible-, en un entorn de diversitat i riquesa idiomàtiques. Cal tenir present que qualsevol llengua és un element viu, en creixement constant. Els noms, els sentits i els conceptes evolucionen. Per això, no existeix  un model permanent de llengua, sinó que cada generació  necessita el seu. L’autor reivindica l’error i l’escarni, saludable i enriquidor. Com no podia ser d’altra manera, va anar encadenant un seguit d’anècdotes i exemples, des de senzilles notes preses a peu de carrer fins a il·lustracions verbals de gran erudició, que van propiciar una comunió molt intensa amb l’auditori.

Màrius Serra, un mestre de la comunicació en tots els mitjans, va mostrar-se en totes les seves dimensions. El narrador, el periodista, l’investigador, el ludolingüista, el traductor,l’enigmista, el crack multimediàtic … però, per damunt de tot, va passar per Sarrià deixant l’empremta de la seva genialitat i de la seva immensa categoria. Quina tarda de dissabte tan excel·lent !

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *