86è joc literari de Tens un racó dalt del món.

Vuitanta-sis, dels quals me’n vaig perdre cinc o sis al principi. Miro de no fallar cap setmana, encara que en aquesta ocasió presento els deures gairebé set dies tard. Més informació aquí. Quants més siguem, més riurem i més feina donarem a en Jesús Tibau.

Davant per davant de casa han aixecat un bloc de pisos. Ja no queda res d’aquella caseta de planta baixa amb un pati, un pou i un magraner florit. He perdut la vista sobre la vall: me l’han canviada per una façana de cinc pisos de vidre i alumini. Gent moderna hi ha vingut a viure, que no sé ni quina cara fan. No poden sortir al balcó : senzillament,  no n’hi ha. No estenen roba: si fan bugada, la deuen eixugar amb una assecadora de patent alemanya desada en un celobert interior. 

Jo segueixo fidel a aquella dita de la meva àvia : “Roba estesa, sol espera”. Samarretes i mitjons estesos sobre la barana de fusta tornejada, càlida, antiga.
Esperant els raigs de sol amables del demà, que acompanyin, escalfin i il·luminin.  

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *