De res, massa

Aquest bloc ha recollit amb molta satisfacció la invitació de participar a l’explosió de posts sobre Joan Brossa el dia que fa deu anys que va deixar-nos. S’afegeix a la campanya amb la reproducció d’una anècdota divertida, una situació sense cap ni peus que ben segur que el poeta havia explicat mil vegades.

Està extreta de l’obra No la saps, aquesta?, de Lluís Permanyer, Ed. La Campana (5ª edició, 1997)

 “Joan Brossa, jornalero

El poeta Joan Brossa mai no havia tingut carnet d’identitat. Quan no va haver-hi més remei, es va resignar a treure-se’l, malgrat que és una burocràcia que l’atabala molt. Per això no va saber omplr el formulari, però un policia molt servicial li va dir que li ho faria ell. I li va anar fent totes les preguntes personals fins que es va encarrilar aquest diàleg surrealista :

-¿Profesión?
-Poeta.
-¿Paleta?
-No; paleta no.
-¡No se preocupe! Pondremos : jornalero.

I Brossa es va encongir d’espatlles i va callar.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!