De res, massa

Maria Folch, una blocaire valenciana que escriu amb un accent del sud que enamora, editora d’ El meu país d’Itàlia, fa uns dies que ha llançat una proposta d’aquelles que captiven a la primera. Diversos blocs i blogs ja se n’han fet ressò i han animat a la participació. M’atreveixo a assegurar que serà una iniciativa que tindrà molt bona acollida: es tracta que sigui un diccionari obert, dinàmic i infinit, construït amb la participació de tothom. La feina pot ser immensa però gratificant. Gràcies, Maria, per convidar-nos-hi.

mumaraca : La meva mare feia servir aquesta paraula per designar una mena d’efígie de cartró-pedra grotesca que passejaven els alumnes de l’institut de Girona en una desfilada amb motiu de la festa de Sant Tomàs, patró dels estudiants, a finals dels anys 60 i primers 70. Figura al diccionari Alcover-Moll com a sinònim d’espantaocells, indicant-ne la procedència a Llofriu (Baix Empordà). El mateix diccionari Català-Valencià-Balear remet a moaraca, amb exacte significat d’espantaocells i ús a Bordils (Gironès). A Sarrià de Ter (Gironès) també se li aplica similar  significació d’estaquirot.

No n’havia sentit la pronúncia en molt temps fins que fa un parell d’anys i fruit d’iniciatives de recuperació de mots semblants a aquesta, vaig convertir-la en el meu mot talismà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!