De res, massa

Fa setanta-set setmanes seguides que Jesús Tibau, des del seu bloc Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com/) convoca cada dimecres un joc literari. Una vegada al mes  demana un plus de creativitat : a partir d’un tema proposat cal bastir un relat breu. En aquesta ocasió, la cosa va de senyals de trànsit …

Dimensió desconeguda ?

La cunyada de la cosina d’un que treballa a la fàbrica amb el meu nebot va sentir-ho explicar l’altre dia : diu que uns coneguts circulaven en cotxe i a l’avinguda van trobar un xicot que feia auto-stop. Com que plovia a bots i barrals van parar a recollir-lo i es va instal·lar  als seients del darrera. Va explicar que anava cap a la capital, que havia treballat molts anys en el món de la senyalització de trànsit però que feia poc que havia quedat sense feina. Cony de crisi !

En arribar al revolts vora el camp de futbol el passatger es posà a cridar: bramava que extremessin les precaucions, que el tram era perillosíssim amb el paviment moll i que podria haver-hi vianants creuant d’una banda a l’altra. El conductor, alarmat, reduí la marxa fins a una velocitat ridícula i fou en aquell moment quan van tenir l’esglai que difícilment oblidaran mai més. L’autoestopista havia desparegut, volatilitzat. Al seu lloc, sobre la tapisseria posterior hi quedaven tot d’encenalls d’un material sintètic fatigat. Una mena d’epidermis sobrenatural abandonada.

Amb aquestes coses no s’hi juga. Segur que és veritat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!