De res, massa

Telegrames des de Sarrià de Ter

7 d'agost de 2008
Sense categoria
0 comentaris

La serp d’aquest estiu.

Si no en surt cap de millor, la notícia que dóna més suc per a les tertúlies de cafè és la del gastrònom desaparegut.

Abans d’ahir vam ser a Roses i no es parlava d’altra cosa. La volatilització de Pascal Henry, solitari helvètic francòfon de bec fi, després de passar pel Bulli, ha posat aquest personatge a l’epicentre de l’actualitat informativa. Bona part de la premsa li ha ofert un desplegament informatiu inusual : hem pogut conèixer la seva particular ruta, les seves amistats i relacions familiars i alguns apunts d’una personalitat singular. A color i a doble pàgina, amb mapes i gràfics.

Què pot haver passat ? Comptat i debatut, sembla que la resposta pot ser tan senzilla com que l’home anava curt d’armilla per poder mantenir un ritme de tiberis tan frenètic. Els darrers comentaris el situen amagat al seu país, una víctima més de l’escassa liquiditat financera.

Quan de tot plegat ja no se’n parli més, és de suposar que el sibarita reapareixerà i, tal vegada, continuarà el seu particular via crucis. Entaular-se a seixanta-vuit establiments triestrellats en tan poc temps, l’un darrera l’altre, no és ja la fal·lera d’un gourmet, ni d’un gourmand : és cosa de golafres. 

Seria bo que el serpent continués a la tardor, si Henry apareix. Seria l’hora  de fer-li desgranar el seu periple, de fer-li explicar la circumstància  i perfil de llur fugida i demanar-li opinió -la seva és acreditada- sobre una altra qüestió d’actualitat uns mesos enrere : Adrià o Santamaria ? Sofregit o nitrògen ?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!