El dret del consum des de Girona

El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana va publicar, el 25 de març d’enguany, la Llei 3/2011, de 25 de març, de comerç. L’article 82 de la Llei esmentada defineix què cal entendre per venda en règim d’outlet o factory.

El règim jurídic aplicable a les vendes en règim d’outlet o factory no es troba, malauradament, gens clar a l’ordenament jurídic estatal i català. Fins abans de la modificació de la Llei estatal 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç minorista mitjançant la Llei estatal 1/2010, d’1 de març, la venda en règim d’outlet o factory, només podia enquadrar-se dins de la definició de la venda de saldos que recollia tant la Llei estatal d’ordenació del comerç minorista com el Text refós de comerç interior, aprovat pel Decret legislatiu 1/1993, de 9 de març. Emperò, el concepte de venda de saldos com aquell relatiu als productes el valor de mercat dels quals apareix manifestament disminuït a causa del deteriorament, desperfectes, desús o obsolescència, tampoc s’adequava estrictament a allò que cal entendre com a venda en règim d’outlet o factory, en la qual, els productes no presenten cap mena de deteriorament o desperfecte i tampoc es pot entendre que es troben obsolets perquè, habitualment es tracta de béns de la temporada immediatament anterior a aquella en la qual es venen. Per això, per solucionar aquesta problemàtica, la Llei estatal 1/2010, d’1 de març, que va modificar, precisament, l’article 28.1 de la Llei estatal d’ordenació del comerç minorista, en allò que fa referència al concepte de venda de saldos, va deixar clar que no tenien aquesta consideració les vendes d’excedents de producció o de temporada.

Segons la disposició final única de la Llei estatal d’ordenació del comerç minorista, l’article 28.1 abans esmentat, té la consideració de competència exclusiva de l’Estat per regular el dret mercantil de la competència. Amb independència dels raonables dubtes que podem arribar a tenir en el sentit que la definició del concepte de saldo pugui arribar a ésser considerar com a competència exclusiva de l’Estat, la nova Llei de comerç del País Valencià, recull la voluntat del legislador estatal de diferenciar clarament que una cosa són les vendes de saldos i una altra cosa són les vendes d’excedents de fabricació o de temporada.

En efecte, l’article 82 de la Llei de comerç del País Valencià deixar clar que quan es tracti de vendes d’excedents de producció o de temporada, que no tinguin la condició de saldos pel fet no de trobar-se en situació d’ésser béns que tinguin un valor de mercat manifestament disminuït, es poden anunciar amb la denominació d’outlet, factory o en establiments o centres del mateix fabricant. Es permet, fins i tot, que en un mateix establiment hi hagi productes en règims diferents: productes en règim d’outlet o factory, productes en règim de saldo, i productes en règim normal, sempre que constin clarament separats a dins de l’establiment.

Sens dubte, la inclusió d’aquest concepte a la Llei valenciana i la seva clarificació jurídica ajudarà a què les persones consumidores d’aquest territori no els hi donin gat per llebre, sobretot pel que fa a l’oferiment de béns en règim de saldo afirmant que es tracten d’outlets o factories. La picaresca del comerciant, en aquest àmbit, és enorme i jugar al joc dels embolics amb denominacions diverses que generen error a les persones consumidores és malauradament un fet que es produeix cada dia.

Per això, benvinguda sia aquesta clarificació… que, malauradament, encara no recull la normativa catalana. Tot i que després d’això, ens podem arribar a fer més preguntes… quants preus han de mostar-se a un bé que es vengui en règim d’outlet o factory? I si es fan rebaixes de béns que es venen en règim d’outlet o factory, durant els períodes admesos per a la realització d’aquests descomptes? No queda gens clar… però per això hi som els juristes… per intentar fer caminar el gat amb tres peus!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!