Els amics de l’Enderrock m’obren una nova pantalla amb aquest bloc. Per a un articulista d’opinió, és complicat comptar amb una segona via d’informació per que és com dividir-se en dos. Vull dir que no és legal escriure al bloc coses que no escric al meu comentari del dimecres a l’Avui, i viceversa. De moment, tot pensant que aquest pot ser un espai magnífic per ampliar i comentar notícies, crec que el més adient és penjar el text publicat al diari i obrir l’oportunitat d’iniciar converses o debats al respecte. Esteu tots, doncs, convidats a ficar cullerada.
Dit això: comencem:
Comentari publicat a la pàgina 46 del diari Avui del 14 de novembre de 2007:
A la Fira Mediterrània de Manresa es va celebrar una taula
rodona (era allargada però tant se val) per debatre sobre el futur
d’aquesta mostra que ha celebrat deu anys de vida. Com acostuma a
passar, es va acabar parlant del passat més que d’una altra cosa i, en
aquest sentit, el senyor Vidal i Gayolà, que va ser l’impulsor des de
la direcció del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional,
va fer una exposició molt interessant sobre els inicis d’una fira que
s’ha guanyat per mèrits propis un espai al calendari.
Curiosament, en aquesta taula rodona no hi eren ni l’actual
responsable artístic, Toni Xuclà, ni el nou responsable de l’àrea de
música de l’Icic, Josep Maria Dutrèn. Curiositats de la vida. Però
entre els ponents hi havia Toni Puntí, el periodista encarregat de
dirigir la versió catalana de la revista Time Out que veurà la
llum a començaments de l’any que ve. Puntí, que va reconèixer no haver
seguit la Fira en totes les seves edicions, va posar sobre el tapet el
paper que han de jugar els mitjans de comunicació en aquesta mena de
convocatòries. I, a partir d’aquí, es va obrir el debat.
Segons Jordi Bertran, l’anterior director artístic, la implicació de
les emissores i cadenes de l’ens públic català és, paraules textuals,
"molt deficient". No estic d’acord amb la qualificació, en especial si
ho comparem amb els diaris generalistes que ignoren olímpicament un
programa de més d’un centenar d’espectacles i prefereixen enviar un
cronista a Castelló per assistir a un festival de pop patrocinat per
una multinacional. Amb el Mercat de Vic va passar el mateix. Davant
d’injustícies com aquesta, un servidor periodista es pregunta quin és
el criteri que predomina a les redaccions d’aquest país. I la resposta
fa mal: qualsevol cosa, abans del que es fa aquí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!