Josep M. Cervelló

Com molta gent de la meva generació- especialment els més xirucaires- vaig estar a prop de Xirinacs en alguns moments de la vida: quan jo, l?any 1974,  era a la Model de Barcelona ell era a la presó de Madrid i no feia gaire que havia estat amb els 113 de l?Assemblea de Catalunya al mateix lloc que jo era llavors. L?Assemblea de Catalunya, la gran esperança de llibertat i autodeterminació, la unitat del poble català, era al carrer abans que fos traïda per les forces polítiques que van entrar en el joc de la reforma a la fi de la dictadura. La legitimitat del poble, dels qui havien mantingut la lluita durant tants anys, era substituïda per la representativitat d?uns partits homologats per la nova democràcia i moltes persones lluitadores van quedar al marge de la política. Al marge en el doble sentit: fora de la política o en la marginalitat en que va haver  de renéixer, créixer i combatre l?independentisme de la generació del 79.

Amb en Xirinacs havíem estat a Sant Cugat el Primer de Maig de 1973. Amb Xirinacs als recitals de Lluís Llach del gener del 76, cridant i passejant una estelada, respirant llibertat i la força del poble. Amb ell vam sortir el Febrer de 1976 a les manifestacions per la llibertat i l?amnistia a Barcelona, dos diumenges seguits, on l?A. de C. va prendre el carrer democràticament i massivament, allà vam rebre, al passeig de Sant Joan, mentre ens envoltava la policia i les culates dels seus fusells. Amb en Xirinacs vam anar a la Marxa de la Llibertat, a Ripoll, envoltats de la guàrdia civil. Amb Xirinacs vam fer la lluita per l?Amnistia, mentre ell feia llargues estades plantat davant la Model i quan la policia se l?emportava apareixia una cadira al carrer, testimoni que la lluita continuava i molts anàvem a donar voltes, provocativament, pel carrer Entença.. Amb Xirinacs a les eleccions amb el BEAN i fent-lo senador a Madrid amb un milió de vots. Amb Xirinacs als inicis dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans? Temps després encara coincidiríem a l’efímera Assemblea Unitària per a l’Autodeterminació, on confluirem la gent de la Crida, del MDT i altres, a començaments del noranta, en un gest que arribava massa tard d’aglutinar la base social de l’independentisme sociològic. En Xirinacs, malgrat anades i vingudes cap a terrenys més filosòfics, sempre va mantenir el seu compromís militant. De fet ha volgut fer de la seva mort un acte de compromís amb el seu poble.

irinacs