Josep M. Cervelló

Com si fos per començar el curs de cada any, per Sant Ramon pugem a dalt de l?ermita per retrobar-nos després de vacances. Com si fos que necessitéssim veure a vol d?ocell la nostra ciutat i fer-nos propòsits de millorar la nostra qualitat de vida. Com si fos que necessitéssim seure a terra, trepitjar els camins i sentir-nos més arrelats al territori.

Com creix tot plegat! Què hi fan a Viladecans amb tanta construcció? Cada cop queden menys camps!. Quan jo era petit…

Si que teniu raó, deia als més nostàlgics que miraven un paisatge que no hem sabut, o no hem volgut, defensar. Però mireu cap allà, cap al Garraf, veieu les runes del Castell d?Eramprunyà dalt d?aquell cingle vermell? Després d?anys d?insistència dels companys de Gavà d? ERC s?ha fet la seva adquisició pública i es farà la protecció dels seus valors històrics, paisatgístics i naturals. Les batalles que es perden són  aquelles que  es defugen. Ara és l?hora de mirar al voltant nostre, des del mirador de Sant Ramon és un bon lloc, i plantejar on posem la línia vermella i quines batalles volem guanyar.

La foto la he treta del fotobloc d’ERC de Sant Boi http://gentactiva.blogspot.com/