Josep M. Cervelló

llibreta de camp

3 d'abril de 2009
Sense categoria
2 comentaris

Un conseller amb sort

El conseller Maragall és un home de sort. Quan semblava insoportable el clam al carrer de més de 50.000 mestres reclamant la seva dimissió i després de l’exitosa vaga que el deixava a ell i a la seva política educativa amb el cul a l’aire, l’escàndol per l’actuació dels mossos d’esquadra i les evidents mancances polítiques del departament del conseller Saura el permeten situar-se en un segon i discret pla de l’actualitat i no ser el primer de la cua de les demandes de cessament a ulls dels mitjans de comunicació i creadors d’opinió. Però l’Ernest Maragall no descansa mai i ara, després de les multiples demandes dels centres públics que veuen que no es cobreixen les baixes per malaltia anuncia que no hi haurà substitucions per manca de recursos i que una aula pot quedar sense mestre durant quinze dies. Però, a l’espera d’un ingrés extraordinari de 3 milions d’euros procedents dels descomptes als mestres vaguistes,  arriben les vacances de setmana santa i un altre cop el gong dóna un altre respir a un Maragall que encara busca brega, assegut a la banqueta del ring, refrescat i massatjat pels seus preparadors. Vinga Rocki, aguanta! i sobretot mira’ls els ulls!. Tot a punt per al quart round…

100% Ateneu!
26.05.2010 | 12.44
A Sense categoria
El Baix Llobregat i la manifestació de l’1 de desembre
30.11.2007 | 10.57
A Sense categoria
10.000
04.10.2007 | 12.17
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Si tan mal lo está haciendo,  ¿a qué espera ERC para reprobar al Conseller Maragall ?.  Y al Saura igual; y al de Agricultura, al de Medio Ambiente, a la de Treball, y al de Economia. Y puestos a mirar hacia arriba, ¿porqué no al President Montilla?
    Porque al Conseller Huguet, responsable de Universidades, (y de indústria…) ni mentarlo. O a la de Benestar Social, que concede ayudas de 0,01 euros a un discapacitado absoluto, o aplaza una petición de ayuda domiciliaria a una mujer de 101 años para el 2011…
    El de Governació, que continúa con la ley electoral congelada (a pesar de haber un mandato estatutario que exige ya una ley electoral própia), y que presenta como medida estrella de su Departamento una ley de consultas que es puro papel mojado, como bien ha definido el parlamentario de la própia ERC Uriel Bertran. Por no hablar del Conseller de la Vicepresidéncia, empeñado en continuar abriendo embajadas; la de Nueva York, en Manhatan, cuesta 8000 dólares mensuales de alquiler.
    Viva la crisis.
    Curiosa -y cínica- la respuesta del Conseller de Governació cuando fue preguntado en el acto de presentación de la ley de consultas populares, sobre la consulta interna en ERC a propósito de la nueva financiación para Catalunya: vino a decir -incomodado- aquello de: “això no toca”, ahora no es el momento, hay “otros” canales de participación… pero las corrientes internas ya tienen de sobras las firmas necesarias para forzar el referéndum interno.
    ¿impedirá o prohibirá la dirección esta consulta interna ?
    Si se produce:  ¿qué harás?  ¿equilibrios como con la LEC ?
    ¿Romperá ERC el segundo tripartito, apareciendo anta la opinión pública como un partido inmaduro, infantil y desestabilizador?; en caso contrario: aprobará ERC la financiación para Catalunya que proponga ZP ?
    Tenéis un buen “fregao”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.