Preparant l’1 de desembre:
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d?un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s?ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d?angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d?un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l?enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l?espai d?història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
A la foto Mònica Sabata recollint a Sant Boi el premi Joan Sardà 2007, en nom de la Plataforma pel Dret a Decidir
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!