Josep M. Cervelló

llibreta de camp

12 de febrer de 2014
General
0 comentaris

L’escola que vol Somescola.cat

Franco hauria estat d’acord amb el lema de Somescola.cat, afirma, en la seva intervenció d’avui al Parlament, el diputat Carrizosa, del partit “Ciutadans”. Indocumentat? Extraterrestre? Poca-vergonya? Mentider compulsiu? Suposo que de tot i molt.

Somescola.cat té un lema molt integrador: “per un país de tots, l’escola en català”, que apela a la cohesió social i a la igualtat d’oportunitats en un país que no fa distincions d’origen familiar i que comparteix el català com a llengua comuna. El nostre model d’escola està clar que és diametralment diferent al de Ciutadans, perquè la nostra referència està precisament en aquella escola catalana que vam començar a crear fa cent anys ( aquest any és el centenari de la creació de l’Escola del Bosc que va dirigir la Rosa Sensat). Ho recordàvem a la concentració d’ahir contra les sentències del TSJC, davant d’un lloc emblemàtic:

“Ens trobem davant el Palau de Justícia que acull la presidència i les sales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però al seu costat , trobem un altre edifici singular i carregat d’història, que avui acull una escola i un institut públics : allà on es va fundar l’any 1931, el Grup Escolar Pere Vila, juntament amb d’altres similars, com els Grups Ramon Llull, Milà i Fontanals, o les escoles del Bosc i del Mar. Les escoles del Patronat Escolar de Barcelona van dignificar l’escola, amb espais i edificis on aprendre i amb mestres implicats en la renovació pedagògica. El Grup Escolar Pere Vila va néixer sota l’impuls de pedagogs de gran talla com Manuel Ainaud, de mestres com Fèlix Martí Alpera o l’Àngels Garriga i va tenir alumnes com la que seria futura mestra, la Marta Mata. Aquest edifici representa la il.lusió que es va encomanar a tota la societat catalana d’una escola per a tothom, lluminosa, fraternal i viscuda en català. Una escola que va créixer amb l’entusiasme de mestres i alumnes i que es va situar en l’avançada pedagògica europea del seu moment. Una escola que va ser depurada pel franquisme i els seus mestres castigats, exiliats i fins i tot executats; una escola que va veure suplantada, durant dècades, la llibertat per la repressió. Però també el mateix lloc, on després de la dictadura, es van fer les primeres contractacions i nomenaments del contingent de professors de català que retornarien la nostra llengua a les aules. Ens trobem doncs davant un monument a la innovació pedagògica, a l’escola pública, democràtica, social, activa, pionera en coeducació i laïcitat, i és clar, catalana en llengua i continguts. Les sentències judicials com les del TSJC, o la llei del ministre Wert representen l’antitesi d’aquella escola. Si el lema de l’Escola Nova Unificada dels anys 30 era: “Escola nova, poble lliure”, el seu revers més fosc, allà on ens voldrien portar, es pot resumir en “escola vella, poble esclau”.

Fotem-li foc
28.09.2007 | 10.35
A General
Llista: la dissetena, el dinouè i el vintè.
24.05.2007 | 11.21
A General
recargolant la realitat
24.03.2009 | 8.21
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.