Josep M. Cervelló
llibreta de camp
el salt de pantalla del catalanisme
L?alcalde de Barcelona, Hereu, i els representants de la societat civil ?classe preferent- que van anar a Madrid a avalar la ministra de Foment han traït el país. El poder de seducció del poder real ( mai més ben dit) sempre ha estat molt gran per als provincians que tenen el privilegi de poder trepitjar les moquetes dels ministeris. Els catalans, avui més que mai, som els bons salvatges, gent rondinaire, però que se la pot fer creure amb afalacs i que som de mena dócil. Fora d?això queda una minoria irredemptista i això, com va dir un ministre socialista fa anys, només és un problema de la Guàrdia Civil. Suposo que l?aparició, ja llunyana, d?una paraula al diccionari català com botifler deu ser significativa d?alguna cosa molt nostrada. Com a precedent proper tenim l?entrevista Zapatero-Mas per reduir l?Estatut del Parlament i, de fet, algun dels acompanyants d?Hereu a Madrid a veure la ministra responsable de RENFE, l?aeroport i les apagades elèctriques, ja van ser actiu conspirador amb Zapatero per a liquidar les bases polítiques de l?acord estatutari del 30 de setembre de 2005 al Parlament de Catalunya.
Mentrestant la sociovergència es va obrint camí, entre proclames d?uns i altres a favor de replantejar el catalanisme. Encara que formalment des de CDC sembla proposar-se un acostament a ERC, o que alguns del PSC plantegen canvis en el model de partit cipaio imperant, no s?amaga que en tot això hi ha una operació de destrucció de l?espai polític creat per ERC en aquests darrers anys. Vista la utopia de la regeneració espanyola des de Catalunya i la inexistència d?una Espanya plural o d?una voluntat federalista per part de les esquerres hispàniques, replantejar avui les bases del catalanisme, significa saltar de pantalla i canviar de paradigma. L?horitzó de fer posible l?exercici del dret a l?autodeterminació i l?oferta d?un projecte clar de sobirania política, de separació de l?estat espanyol i de constitució d?un estat català dins d?Europa ha d?iniciar el seu camí estratègic amb la formació d?una majoria social i política que plantegi aquestes fites. Més enllà de la xerrameca i les capelletes ja veurem qui és qui en els propers mesos.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per aquí han d’anar les coses. Es tracta de fer d’encantador de serps i retrobar la il·lusió perduda, si em permets amb un nou lideratge polític engrescador. Per que segur que el pojecte d’una Catalunya lliure del jou Espanyol (per fi!) , és un projecte capaç d’engrescar tota la gent que rebufa només sentir a parlar de centralisme organitzatiu ibèric.