Josep M. Cervelló

llibreta de camp

14 de setembre de 2012
Sense categoria
2 comentaris

Campalans i la qüestió nacional catalana

Veure com el PSC vol convertir la seva fundació que porta el nom de Rafael Campalans en un ariet contra l’independentisme és una cosa que els catalans d’esquerra no podem permetre. Rafael Campalans és un patrimoni del catalanisme d’esquerres, fundador del socialisme català independent del PSOE, de qui es va escindir l’any 1923 per fundar l’USC,  i clar en les seves conviccions a favor d’una Catalunya alliberada. El PSC-PSOE i  Albert Aixalà, president de la fundació que manlleva el nom de Campalans, no tenen cap dret d’utilitzar el nom d’un socialista que va ser clar en la seva trajectòria política, que l’any 1931 va col.laborar amb Francesc Macià i que va participar en el seu primer govern com a conseller d’instrucció pública.

Rafael Campalans en un dels seus escrits sobre la qüestió nacional i el socialisme català, polemitzant amb el PSOE,  diu: “No queremos que el Estado Español nos dé nada ni que nos conceda nada. Queremos la total y plena soberanía política de Cataluña”. Per a ell la raó per a la independència de Catalunya no era una conseqüència de la historia ni de la geografía o la cultura, sinó de la voluntat expressada pels catalans. Ho diu en un altre escrit: “Quin ha de ser el territori que comprengui la Catalunya alliberada? Catalunya-Nació acaba per nosaltres en el darrer poble on així ho declari la libérrima voluntat dels seus moradors”.

I, cercant espanyols progressistes i prou demòcrates com per estar al costat de les reivindicacions catalanes  cita Nicolás Salmerón, polític andalús, ministre, després President del Poder Executiu de la Primera República Espanyola ( va dimitir al cap d’uns mesos per problemes de consciencia en no voler signar unes condemnes a mort) i finalment president de les Cortes Generales, que va deixar escrit:
“Declaro que quizás, si yo fuese catalán, sería francamente separatista.
Lo poco que conozco de Cataluña, he formado opinión que es –algo también las Vascongadas– un pedazo de Europa sometido a las leyes y esclavizado por las costumbres de un país africano…
 

Juntos Cataluña y el resto de España se semejan al heterogéneo tipo de un carruaje, que se compusiera de un potro fogoso, lleno de vigor y de fuerza, veloz y resistente, y un escuálido y endeble jamelgo, derrengado y tembloroso, de paso tardo y respiración fatigosa.

Es un verdadero suplicio condenar al organismo joven y vigoroso, con ansias de vida, a sujetarse al régimen de un viejo caduco, cadáver ambulante que vacila y tiembla a cada paso. Es lógico y razonable que debiera Cataluña emanciparse y vivir en esfera más amplia de libertad y de progreso que la del estrecho y mezquino ideal de vida impuesto por el favoritismo español”
Crec sincerament que si el PSC es vol convertir en el referent de l’unionisme a Catalunya el que ha de fer, en honestedat, és canviar el nom de la seva Fundació, no els costarà trobar noms més representatius per aquesta causa.

A la fotografía: Rafael Campalans amb Albert Einstein i Ventura Gassol en una visita a Poblet.

les escoles de Sant Boi opinen en referèndum
03.06.2010 | 12.37
A Sense categoria
Hipatia d’Alexandria
13.11.2009 | 9.52
A Sense categoria
De bracet amb la República
14.04.2008 | 10.57
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. En el llibre “Rafael Campalans. Socialisme Català” d’Albert Balcells, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1985, a la seva pàgina 160 s’hi troba la següent cita del Sr. Campalans dirigida als espanyols que com els ara dirigents del PSC actual no accepten el dret dels catalans a separar-se d’Espanya: No nos anulasteis, ni luego nos habeis asimilado, porque no poseíais sobre nosostros una cultura que tuviese fuerza bastante para realizar la asimilación.

    Si per un moment donem legitimitat al propòsit de l’assimilació, que no en pot tenir des de cap punt de vista i menys des del socialisme, resulta obvi el procedir torçat d’aquesta gent que utilitza el prestigi i el nom de figures que són patrimoni del país que es proposen abatre per obtenir resultats totalment contraris als de les figures usurpades.

    Els usurpadors no solament fa molts i molts anys que tenen el camp lliure i abonat per la ignorància i poca consciència cívica d’un país destruït, dispersat i terroritzat, sinó que a més des dels poders hostils s’els ha estimulat en la seva tasca de confusió eutanàsica. Rera cada usurpador hi ha avui una simple sangonera, i no deixaran anar la vena de la traició que els alimenta fins que s’estronquin les finances dels Judes.

    La vergonya probablement serà engrandida perquè la manca de força que retreia Campalans ha estat, és i serà substituïda per totes les males arts dels pícars i pillastres. Des d’aquesta fundació ara filla de Lerroux, emparant-se en el nom usurpat, un cop sigui derrotada a les urnes i després de posar infinits entrebancs, es pretendrà imposar condicions a la nova República Catalana: oficialitat de la llengua espanyola; caixa comuna de la Seguretat Social amb Espanya; partició injusta del deute sobirà espanyol; cap retorn dels fons comuns; compromís internacional d’abandonar les Balears i el País Valencià a la sort espanyola; manteniment de les concessions de l’espai radioelèctric català vigents; amnistia de tots els delictes i fraus contra els bens públics; etc. etc. El més increïble serà veure no solament la Sra. Chacón alçant aquestes reivindicacions obscenes que ja des d’ara hem de combatre, sinó a personalitats de molt més prestigi, com els propis Jordi Pujol i José Montilla, defensar-les a cara descoberta o de sota mà.

    Escrit com el vostre són del tot necessaris. Moltes gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.