Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
24 de gener de 2006
Sense categoria
12 comentaris
President Pujol: Qui s’ha fet l’autogol?
Ja la tenen. Aquesta és la foto que perseguien. Uns i altres. A Madrid, aquest dilluns han respirat tranquils. Els elogis cap a CiU eren tan desmesurats que només podem fer una cosa: desconfiar. Un acord que agrada a Rodríguez Ibarra i Josep Piqué (per citar-ne només dos) no pot ser, mai de la vida, el pacte polític per a un Estatut potent i ambiciós com desitjàvem.
Que Pedro J. digués ahir que l’operació de Rodríguez Zapatero desmarcant-se d’ERC i captant CiU és “brillant” també vol dir que els espanyols s’han sortit amb la seva. Una vegada més. La foto de Mas i Duran amb ZP a La Moncloa no compensa la decepció que ahir expressaven les bases de la federació nacionalista, que no ho podien dissimular. Fer enrabiar Carod i Puigcercós tampoc és bon negoci. Visca la multilateralitat, visca la divisió i el campi qui pugui negociador del quadripartit català! Si la baixada de pantalons amb el terme “nació”, només s’explica a canvi de 4.320 milions d’euros, segons informa el diari Avui a portada, és ben bé que hem renunciat a l’Estatut aprovat al Parlament per “quatre rals”, com diria Carod. M’expliquen que 4.320 milions representen una reducció del dèficit fiscal català del 2,2% respecte el PIB, en el millor dels casos. Pot ser una miserable reducció del 0,9% del dèficit fiscal, perquè dependrà de la desaparició o no del fons de suficiència. Entre 4.320 i 1.500 milions, en funció del fons de suficiència. Aquest és el preu de la baixada de pantalons? ERC planta avui Zapatero Avui els republicans no aniran a fer el numeret a La Moncloa. Un gest que va en la línia de fer-se els dolguts i de no perdre la dignitat. I, de passada, que pretén mantenir la negociació fins allà on es pugui tibar de la corda amb els socialistes espanyols. Hi ha recorregut en matèria de justícia, competències i finançament. De la “nació”, Pérez Rubalcaba ja va dir anit a “La nit al dia” de TV3 que poc hi havia a fer. Plantar Zapatero l’endemà que el president es presti a cedir-li un protagonisme a CiU que només persegueix debilitar el tripartit català i reobrir el debat de l’avanç electoral a Catalunya, és una decisió dels republicans que pot apuntar una estratègia de distanciament amb el PSOE. Un distanciament que les bases republicanes i alguns nacionalistes atrets últimament pels èxits d’Artur Mas interpretaran amb complicitat. El PSC catalanista anima ERC Ahir al matí, mentre els republicans celebraven la seva executiva nacional, entre uns que volien trencar-ho tot i d’altres que cridaven a la calma, els telèfons mòbils d’alguns dirigents anaven rebent SMS de dirigents del PSC que els convidaven a no precipitar-se i aguantar. L’ànima catalanista del PSC prefereix mantenir el Tinell, així com els inombrables pactes d’esquerres als ajuntaments. Que una mala jugada del PSOE no posi en perill el tripartit català ni els governs que ostenten arreu del país, deurien pensar els socialistes que enviaven missatges de tranquil·litat als republicans. Aigua, patates, tabac… Un cop venut l’acord PSOE-CiU amb elogis per part dels mitjans de la sociovergència, que són els que tallen el bacallà, per dir-ho ras i curt, entren en la fase de la contracrònica, de l’anècdota, dels detallets. Ho recull molt bé el periodista Juan Varela. Literatura i molt de color per amanir i humanitzar el nuviatge entre Zapatero i Mas. Un enamorament que ha desembocat en casament sobtat, i més d’un ja comença a mirar si la núvia fa panxeta no fos cas que s’hagin casat de penal. Ja m’enteneu… La blogosfera desprèn rebuig M’he distret una bona estona pels blocs dels polítics del país, més que res per saber com havien digerit l’acord. El vicreprimer secretari del PSC Miquel Iceta li llença una floreta a Manuela de Madre, tot dient que aquest Estatut té “molt pares però només una mare, la Manuela”. És divertit. Va en la línia de la generosa campanya mediàtica que la maquinària socialista ja deu tenir en marxa, enganxines incloses. Un exemple és el tinent d’alcalde de Mataró Ramon Bassas o l’alcalde de la ciutat, Juan Antoni Baron, que explica com es va assebentar de la notícia. Desenganyem-nos. Per als socialistes, la reunió ZP-Mas ha estat un respir. Encara que posi en entredit el tripartit, és el punt i final d’un culebrot que els esgotava especialment, als dirigents del PSC i a la seva militància menys catalanista, que no és poca. Que la foto d’ahir no acaba de fer el pes als militants de Convergència és evident. Només cal fer un repàs als blocs de l’òrbita nacionalista. NomésRoger Pons i el regidor barceloní Jaume Ciurana justifiquen la precipitació d’Artur Mas. En canvi, els blocs convergents L’Argumentari català i Cimera Extraordinària no dissimulen una certa decepció, inclús alguna crítica directa al líder. La reacció més enèrgica i unànim, lògicament per carregar-se la maniobra de CiU, la trobo entre els blocaires republicans. Des del líder de les JERC
Pere Aragonès fins al mataroní Joan Safont, el regidor de Cabrils Francesc Ponsa, el pinedenc Hèctor Montero, l’osonenc Jordi Casals o els barcelonins Gerard Coca i Daniel Casanovas. El secretari d’Organització d’ICV Màrius Garcia també es rebel·la contra la caiguda en desgràcia del terme “nació”, mentre que a l’altre extrem hi trobem el diputat del PP al Parlament Daniel Sirera. L’autogol Per acabar, voldria preguntar al President Jordi Pujol què ha passat que nosaltres no sapiguem per justificar la contradicció de CiU. Quina pel·lícula ens hem perdut, a part del soroll de sabres i de les pressions polítiques i mediàtiques, per justificar que l’anunciat i criticat “autogol nacional” que deia el fundador de Convergència l’acabi marcant, i per l’escaire, la pròpia federació nacionalista. Potser les cares de pomes agres de Pujol i Duran de diumenge ens fan sospitar, però tampoc estaria malament saber què justifica la hipoteca per a tota una generació que es quedarà amb “estatutet” i que aspirava a Estatut amb majúscules. Començant per mi.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per tal de no menegar-se gaire del lloc. Demanant un ultim esforç, al partits “catalans”.
Esperant per a veure si amb l’ultim esforç agafen el dirigents de Ciu farts. I axí a segut, Ciu amb l’ultim esforç s’ha cagat al demunt.
No és un analisi massa polític, però a mi en Mas em recorda el típic guaperes pijo de discoteca que un dia, un bon tiu, d´origen senzill (Puigcercós, evidentment :), li pren la novia i llavors el pijoteres li manga el Mercedes (horterada), al seu pare i es passeja pel parking de la disco perquè el vegin les amigues de la ex. Ell es posa "tiesu" i riu com un anunci de Profidén, les amigues pensen: "vaya pardillu més repelent i tontu" i el mecànic de cotxes (Zapatero) (que volta per allà), pensa: "amb aquest cagamandurries de tres al cuarto, faré la primera pela quan s’ostii amb el Mercedes (Catalunya) del papa".
El meu comentari no és gaire intelectual, però "buenu"… 🙂
Llegint opinions i comentaris per tot arreu sembla que s’oblidi de qui ve la proposta de negociació (PSOE-PSC, amb Montilla, Iceta a la taula). Ells són els primers que trenquen la proposta del Parlament. I per cert que ERC no es queixa pas "gaire" al tripartit sobre això.(IC sempre diu que sí, que li sembla bé, que ells es queden). No defenso la postura de CiU, però em sembla que hem de començar a repartir llenya per ordre, que n’hi ha per tots. És curiós (?) que cada vegada que plantejo això em contesten que dels socialistes ja es podia esperar (???).
Perdona, company Gordillo, però el blog que menciones Cimera (Extraordinària), del qual me’n congratulo de ser-ne un dels fundadors (si es pot dir així), no té més adscripció política que el nacionalisme i l’independentisme català. Per això, no entenc que ens encasellis com a blog convergent.
Si bé és cert que un dels que hi escriu sovint ha declarat obertament que ell votarà a Convergència a les properes eleccions, això no implica que el blog sigui convergent. Cimeraextra no és ni convergent ni d’Esquerra, sinó bàsicament un blog català amb vocació de promoure el debat entre la parròquia nacionalista, ja que darrerament s’ha ficat en una guerra fratricida absurda. Si ens llegeixes, comprovaràs que tothom ha rebut, tant CiUT com ERCM, i que procurem posar elements damunt la taula per a la reflexió (tot plegat amanit amb humor i ironia). Tenim clar que els dos partits nacionals han d’anar agafats de la mà per construir el país que volem. En això estem, si bé és veritat que no ens en sortim gaire. L’enemic no és Esquerra. L’enemic no és Convergència. L’enemic és el PSC i el tenim ficat a casa.
Ens anomenes convergents, suposo, perquè el web de CIU ens té ficats en el seu llistat de blogs recomanats. No els ho vam demanar, però tampoc demanarem que ens hi treguin. Ens agrada que ens enllacin com més webs millor. Així el nostre misstage arriba a més gent.
Salut, company!
S’ha deixat mols blogs de CDC a la nova llista que ha fet. Està esbiaixada.
Vergonya m’ha fet CiU, tot i que mai no ha estat sant de la meva devoció. Mas potser ha crescut políticament (foto inclosa) durant aquest procés però sent un continuista de Pujol.
Vergonya m’ha fet veure com els comentaris dels blocs ja reflecteixen la tensió social i es culpen de ser convergents o no.
I vergonya em faria saber que, com menciones, la resta de partits (PSC i ERC, bàsicament) no hi posen allò que cal per mantenir el poder en ajuntaments o d’altres institucions. També seria una altra baixada de pantalons com la de Mas, però a nivell nacional.
Seria una vergonya total de la classe política.