11 de Desembre de 2012 – Josep Maria Castells
La jubilació és un estat en què es troben les persones a partir de certa edat avançada (generalment els 65 anys, ara ja als 67) en què deixen de tenir una ocupació laboral i passen a cobrar un subsidi per al seu manteniment. Pel que fa aquest tema ,tenim un problema molt accentuat.
Segons dades publicades recentment per l’agència de notícies Europa Press; un 56% dels joves no tenen feina. Davant aquesta xifra tant preocupant crec que el millor seria gestionar bé l’ocupació i regenerar-la productivament, per tal que la població més jove, amb percentatges d’atur de més de la meitat, i de pobresa bastant elevada puguin accedir al món del treball amb més facilitats .
Apujar l’edat de jubilació als 67 anys, seria una forma encoberta d’escurçar l’edat de vida de les persones que es jubilen en aquesta edat, perquè de fet arribarien amb unes condicions més deteriorades al moment de jubilar-se.
En una crisi de demanda de béns i serveis, on les empreses tenen nul·la capacitat de crear ocupació, han de ser les administracions públiques les que deuen de garantir el dret a un treball digne. Es hora d’invertir en Polítiques Actives d’Ocupació per als joves facilitant la sortida del mercat laboral de les persones més grans sense ficar-li traves alhora d’elegir jubilacions parcials o bé avançades.
Hem de regenerar el sistema productiu. D’aquesta manera aconseguiríem que el jove reemplacés el treballador d’edat avançada.