Des del meu criteri

The master * * * *                                                                                                                                     La filmografia de Paul Thomas Anderson sempre ha estat composta per pel·lícules contundents. Després de descriure el negoci del petroli a l’Amèrica de principis del segle XX, ara el director ens proposa una història ambientada als anys 50 sobre l’origen d’una organització semblant a la Cienciologia, de manera ambigua i subtil però assenyalant que els seus membres pertanyen a una elit social. Aquesta és una pel·lícula que fa pensar a l’espectador, torbadora, enigmàtica i hipnòtica a la vegada. Està vertebrada per dos pilars formats per l’estudi de dos personatges interpretats magistralment per Joaquin Phoenix i Phillip Seymour Hoffman, dos individus que es necessiten mútuament i amb una relació complexa i fosca, ben acompanyats per l’actriu Amy Adams.  Aquestes excelents interpretacions són la part més visible del film i han estat reconegudes amb les úniques nominacions als Oscar que té, però bé podia haver tingut d’altres d’importants. Tammateix, pels acadèmics de l’Acadèmia aquesta és una proposta massa hermètica i insòlita com per a ser més reconeguda. És una de les dues millors estrenes de la setmana i un títol a recordar a posteriori.

La noche más oscura * * * *                                                                                                           L’única oscaritzada directora de la història Kathryn Bigelow per “En tierra hostil” torna amb un implacable thriller sobre el procés de captura del terrorista Ossama Bin Laden de la mà de l’agent interpretada per l’actriu Jessica Chastain, ferma candidata a molts premis, que compon un personatge obsessionat per l’operació militar, que evoluciona subtilment al llarg del metratge en que veiem la pèrdua de la seva identitat. La realitzadora encerta en l’estil periodístic i molt semblant al documental, i en no posicionar-se moralment en el que succeeix, deixant que sigui l’espectador qui valori el que veu. S’agraeix que no hi hagi maniqueisme ni convencionalismes en el desencolupament de la trama. Però també aconsegueix el que és més difícil: el seu visionat enganxa encara que sapiguem el final i deixa vibrant al públic. Trionfadora en la majoria dels festivals dels Estats Units, ha sigut una sorpresa que només hagi rebut cinc nominacions als Oscar, amb l’absència a la labor de Bigelow. Potser les raons es troben en què la seva manera de dirigir s’assembla a “En tierra hostil” i tracta un tema valent i delicat no exempt de polèmica, ja que parla de les conseqüències de l’11-S, el film no deixa de mostrar fortes tortures i la CIA va col·laborar amb el projecte.

 
CRÍTIQUES CINEMATOGRÀFIQUES A CÀRREC DE JOSEP ANTONI DÍAZ.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!