Des del meu criteri

BUTACA I CRISPETES

JOSEP A.DÍAZ

Las sesiones * * * *               

Les històries de superació de personatges sacrificats han tingut una bona rebuda per part del públic i de la crítica, i sobretot si els protagonistes encarnen a persones reals. Pel·lícules de gran rellevància com ara “Mi pie izquierdo”, “Mar adentro” o la recent “Intocable” en són només una bona mostra. Quan s’acosta la temporada de premis, arriba a la cartellera aquesta comèdia dramàtica que va obtenir el premi del públic al festival de Sundance i de Sant Sebastià, fet que fa palesa el bon gust que deixa a l’espectador. Tracta una història original i real sobre un home tetraplègic que decideix perdre la virginitat gràcies a les diverses trobades que tindrà amb una terapeuta. Està potagonitzada per John Hawkes, un gran actor que porta molts anys treballant però que fins a la seva nominació a l’Oscar per “Winter’s bone” era poc conegut. Està molt ben acompanyat per Helen Hunt, actriu solvent que torna a tenir un paper a la seva altura després de guanyar un Oscar fa anys per “Mejor… imposible”. Tots dos interpreten el paper més difícil de les seves carreres amb humor i valentia arribant a conmoure a l’espectador, cosa que queda reconeguda al menys amb respectives nominacions als Globus d’Or. El resultat és una proposta divertida, sense artificis, on està ben encertat el nu físic i espiritual dels protagonistes, simpàtica i  emotiva, que tracta amb una sensibilitat sense excés de dramatisme un tema delicat.

El alucinante mundo de Norman * * * *                                                                                                                   L’estudi d’animació Laika que va fer possible la magnífica “Els mons de Coraline” estrena ara aquesta proposta artesanal en stop-motion que té molt de mèrit pel seu elaborat treball de les imatges en moviment i en format 3D. Conta la història d’un nen que veu morts que atemoritzen el poble, de manera que està dins del gènere d’animació fantàstica, i també barreja elements de comèdia i de terror. Per tant, és una proposta fosca però entretinguda per a grans i petits, visualment esplèndida, que riuran i es divertiran amb les aventures dels personatges. És una llàstima que no sigui candidata als Globus d’Or, ja que considero que aquesta és superior a la sí finalista “Hotel Transilvania”. Però films com aquests mostren el bon estat del cinema d’animació relacionat amb personatges com monstres o zombis. En definitiva, “Paranorman”, que és el títol original, és una de les millors obres en el seu gènere, ideal per a veure-la aquests dies festius.