Des del meu criteri

BLOC D'OPINIÓ DE JOSEP MARIA CASTELLS (BALAGUER)

15 de febrer de 2013
0 comentaris

Butaca i crispetes:La secció de cinema del Mercadal

BUTACA I CRISPETES

JOSEP A.DÍAZ

Tabú * * * *                                                                                                                                       
   Val la pena destacar aquesta estrena discreta però molt interessant. Es tracta d’un drama amb tocs de comèdia, mut, en què una criada i la seva veïna rescaten un episodi del passat de la senyora difunta de la primera. Coproduïda entre Sud-amèrica i Europa, i dirigida per Miguel Gomes, és una d’aquestes poques propostes insòlites, ideal per als més cinèfils, que es converteix en un homenatge al setè art.

Proyecto Nim * * * *                                                                                                                    
 Aquest extraordinari i brutal documental britànic explica la història del ximpanzé del títol que en la dècada dels anys 70 va ser sotmès a un experiment amb la finalitat de comprovar què efectes tindria per a l’animal ser criat com un humà. El film no només està molt ben realitzat, a més és emotiu, mostra desgraciadament fins a on pot arribar el maltractament animal per part dels companys bípedes parlants i, fins i tot, retrata l’Amèrica del Nord d’aquests anys. No per ser difícil de veure deixa de ser recomanable.

Hitchcock * * *                                                                                                                                    
En la mateixa època en què s’estrena la minisèrie “The girl” sobre el rodatge d'”Els ocells” i de la relació entre el mestre del suspens i l’actriu Tippi Hedren, ens arriba a la cartellera aquest biopic que se centra en el rodatge de “Psicosi”: de l’obstinació del director a fer un film novedós després de la seva obra mestra “Vertigen”, de les difícils condicions de la producció i, sobretot, de la relació d’Alfred Hitchcock amb el seu equip de treball, especialment amb la seva companya de tota la vida, esposa i guionista Alma Reville. La parella està notablement interpretada per Anthony Hopkins i Helen Mirren, destacant fins i tot l’actriu per sobre del protagonista, amb un maquillatge una mica exagerat però que ha aconseguit l’única nominació a l’Oscar del film. Així, l’atractiu repartiment d’actors s’assembla molt als personatges reals, comptant amb una simpàtica Scarlett Johansson com l’actriu Janet Leigh, Jessica Biel com Vera Miles, James D’Arcy com Anthony Perkins, i inclòs apareix fugaçment el personatge de Tippi Hedren. El film podria haver aprofundit millor en la psicologia del protagonista, si bé se’ns mostren els seus dubtes sobre decisions laborals i la relació de la seva esposa amb un company d’ofici, a part de la seva gana impulsiva de menjar i la seva obsessió per les rosses. Aquest és un entreteniment una mica lleuger però encantador, amb reminiscències al producte televisiu “Alfred Hitchcock presenta” i amb una encertada picada d’ullet final. Agradarà sobretot als cinèfils fans del realitzador i de la que es convertiria en la seva obra mestra, quan els productors pensaven que no funcionaria però va arribar a ser el seu film més taquiller i del que es van basar posteriors films sobre assassins en sèrie.  

                                                         

Mamá * * * *                                                                                                                               L’argentí Andrés Muschietti es basa en el seu esfereidor curtmetratge de títol homònim per armar una estupenda pel·lícula del gènere de terror que compta amb molts elements ben resolts: una trama interessant amb missatge que el poder d’una mare és per sempre, un ambient aconseguit i unes bones interpretacions, especialment la de Jessica Chastain, actriu de moda que s’esforça a canviar de registre en cada nou paper. Així, cal valorar el fet que a hores d’ara no és fàcil fer una bona pel·lícula de por, i aquesta ho aconsegueix amb esglais i sense sang. Aquesta co-producció hispana-canadenca, sota l’apadrinament de Guillermo del Toro i estrenada en més de 2600 cinemes, s’ha convertit en número 1 a la taquilla USA.

 

Las ventajas de ser un marginado * * * *                                                                            
     Aquesta setmana també s’estrena un film el públic majoritari del qual pot ser, entre d’altres, el juvenil, però aquest cas una mica més reduït. I és que com bé indica el seu títol, estem davant una història de personatges adolescents que han de bregar en una edat complicada amb molts problemes. Així, el seu protagonista, Charlie, s’enfronta al seu primer amor, el suïcidi del seu millor amic, la seva malaltia mental i damunt intenta encaixar en un grup d’amics, per la qual cosa la pel·lícula tracta sobretot el tema de l’amistat. Ningú millor que Stephen Chbosky per adaptar el seu propi llibre amb honestedat, sinceritat i passió. Està excel·lentment interpretada pel trio principal, mostrant Emma Watson que pot fer bons papers després del món d’Harry Potter. És una proposta emotiva, subtil i creïble sobre aspectes foscos de l’adolescència, una de les més interessants de la setmana.

 

No * * * *                                                                                                                                     
     Amb un títol molt curtt i contundent, la primera pel·lícula chilena a estar nominada a l’Oscar explica com un executiu publicista dissenya una campanya en contra del plebiscit de l’any 1988 per acabar amb la dictadura de Pinochet. D’aquesta manera, tracta un dels períodes més difícils de la història del seu país. Pablo Larraín dirigeix molt bé aquest drama amb tocs d’humor en el qual encaixa molt bé la forma de la pel·lícula amb una estètica descurada però en sintonia amb les imatges d’arxiu de l’època, i el fons, treballat amb rigor i amb l’encertat missatge de nostàlgia per un optimista temps en el qual es desitjava que el futur fos millor, però des del present actual ho serà. A més a més, està excel·lentment protagonitzada per l’actor mexicà Gael García Bernal com un argentí que va ser exiliat a Mèxic. Els espectadors reticents a aquest tipus de pel·lícules per pensar que són polítiques es trobaran amb una proposta enginyosa i absorvent, una de les millors de la temporada procedent de Sud-amèrica.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!