Deia que sols hi veia quan llegia
i que no recordava res de quan
no en sabia. I quan no llegia entrava
en hibernació, com un liró
o un ratpenat, tot i que dedicava
prou estona a fer de badabadoc.
I a passar llista dels mots que no deia
molt i que considerava que hauria
de dir més sovint: atabuixar, femta,
gec, cianobacteri, de copdescuit,
giga, hacanea, iàtric, muciforme,
nabera, pubescència, quiasme,
simonia, xarbotar, zigodàctil…
Encara sent l’ardor de la galtada
d’un pinxo a qui digué que era napbuf.
N’hi ha que diuen que té zoantropia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!