Cap finestra no s’obre a cap mare,
sols als trens que mai no aixequen pols
i a l’olor punyent de la desídia.
El sol, ensems, no ens estalvia
la nit ni el silenci dels ocells,
emperò sap bé que la negror
mai de mai no apagarà la llum
que reclama ales i veus que veuen
i que beuen i volen, i viuen
en secret de les miques dels dies
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!