marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de gener de 2023
0 comentaris

VISITA PROGRAMADA

Deia a la doctora que se sentia com un llenç en blanc sense cap color a mà per fer-li dir coses, allò que ningú mai no s’ha atrevit a dir, o dir d’una manera nova, trontolladissa o quequejant però latent i clara. I, a més, diu, va amb la memòria feta miques, talment una rosseguera de crits apagats i lletres arestades rodolant sense fer renou, com si es reservàs l’opció de fer-se sentir; com si passar desapercebut, sense aixecar pols, sense deixar penyora fos una virtut i no una condemna. O millor, encara, se sentia l’escalador exhaust que no pot avançar ni recular, esclafat al bell mig de la paret que ha deixat de ser repte: no és res ni ningú, una grisor més a la roca que no sap respirar, un alè inconsistent contra la pedra que no en fa cap cas, de la seva agonia involuntàriament sola. Diu a la doctora que ja no és ell perquè desconfia que les paraules no matin i perquè va acceptant amb una resignació aterridora que hi ha morts petites.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.