Vetllar els colors de la nit, vigilar que no s’encenguin de més, que no acabin en incendi encollat a la ferocitat o en un espectacle grotesc de llum impostada. Acostumar-hi els ulls creient-te geneta o gat fer per poder-hi veure allò que hi cerques, per trobar-hi allò que fretures. Escolta, la nit, amb l’ensumada per brúixola, prescindint dels camins que amb ella s’esporugueixen i es perden, rutes errants que es desesperen. I demana, la nit, tot ella és demanda ansiosa; i reclama que l’atenguis, que prenguis coneixement del que desitja, del tacte que la convida a enfoscar la supèrbia i l’envaniment dels ulls arrogants o de la baixesa dels que neguen els crepuscles. Vetllar la nit per preservar els colors.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!