marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

23 de setembre de 2018
0 comentaris

VERSOS I PEBRES AMB LLAMPUGA

El primer dinar de diumenge de la tardor, llampuga amb pebres. I amb Judit Neddermann i el seu darrer disc, “Nua”, d’acompanyant. Vaig saber de la vilassarenca no fa gaire i molt de greu que em sap perquè diu sense impostures, agradosament però rotunda quan cal. La seva cançó “No volem més cops”, escrita després de la brutalitat policial del primer d’octubre de l’any passat, fa poc ha rebut el Premi Cerverí a la millor lletra en català d’enguany: “I amb total impunitat colpegeu les nostres mans / que estan amunt demanant que us atureu / i així pugui ressonar la nostra veu”.

En acabat de preparar la llampuga m’adon que just avui fa 125 anys que va néixer Carles Riba:

La llibertat conquerida en l’apassionada recerca
del que és ver i el que és just, i amb sobrepreu de dolor,
ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva
per al llinatge tot dels qui la volen guanyar;
i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta
per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.

Uns versos del poema que Riba dedicà al mestre Fabra, de qui enguany commemoram els 150 anys del seu naixement, precisament.

I avui també fa 45 anys que morí Pablo Neruda, el poeta de la Isla Negra:

Las letras de agua caen
rompiendo las vocales
contra los techos. Todo
fue crónica perdida,
sonata dispersada gota a gota:
el corazón del agua y su escritura.
Terminó la tormenta.
Pero el silencio es otro.

Amb tot això, la llampuga amb pebres ha de ser una delícia.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.