La familiaritat acomodatícia
de les coses que ens envolten fins a angoixar-nos
no ens permet de fitar res ni d’abocar-nos
al buit sense cap teranyina que ens espera.
Cap crepuscle no és com hom espera o desitja
i en cap vent no s’hi ha escrit res que no sabéssim
ni el dia que naixerà rient el nadó
que trencarà tots els miralls que ens entotsolen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!