marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

1 de març de 2012
Sense categoria
0 comentaris

VAGA DE FAM EL DIA DE LES BALEARS

A les onze del matí, Jaume Bonet, membre de Jubilats per Mallorca ha iniciat a Can Alcover una vaga de fam pel menyspreu i la indignitat amb què el Govern de les Illes Balears tracta la llengua pròpia de l’arxipèlag, concentrats ara en l’avantprojecte de modificació de la Llei de la Funció Pública de les Illes Balears. La finalitat, segons l’associació, és “aconseguir que els seus arguments arribin a molta de gent i que alguns dels parlamentaris i membres del PP que no estan satisfets amb aquest atac a la llengua que fa el govern al qual donen suport, es replantegin el seu vot”.

Una hora més tard, en el Parlament de les Illes Balears se celebrava l’acte central del “Dia de les Balears 2012”. Dol, veure que hem passat de tenir “diada”, que significa festa gran, a tenir tan sols “dia”. Res a veure un acte amb l’altre, o per ventura sí.

Jaume Bonet, i Bartomeu Amengual i Josep Company que en breu també l’acompanyaran, amb la seva determinació demostren que aquest país nostre fet d’illes els importa molt; tant, que no dubten a donar-ho tot per l’honorabilitat de la seva saba, de la seva nervadura. Del Parlament, no es pot dir el mateix. Un nombre gens menyspreable de diputats no els importa gens, el nostre país, ans al contrari: fa i farà tot el que calgui per provincianitzar-lo, per reduir la llengua pròpia a la infamant condició de llengua retreta, controlada i condicionada.

Jubilats per Mallorca recorden que la democràcia no és la dictadura de la majoria i que, igual que les persones, les comunitats lingüístiques tenen uns drets inalienables, recollits a la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, que cap majoria parlamentària conjuntural no té dret a vulnerar. El president del Parlament ha discursejat correctament obviant, és clar, les escomeses del Govern contra la llengua dels illencs. Això sí, s’ha recordat, vés per on!, de les modalitats que, com tots sabem, són quatre, una per illa; el castellà, no obstant, no en té, de modalitats insulars, segons els filòlegs del pepé.

Pere Rotger també s’ha recordat del cent-cinquantè aniversari del naixement de mossèn Alcover, a qui ha titllat, només, de folclorista. Ja que hi era, si cregués en el país, hagués pogut recordar una fita igualment històrica per aquestes terres voltades de mar: que fa cinquanta anys que Francesc de B. Moll acabà la redacció del Diccionari Català-Valencià-Balear, una veritable joia de la filologia romànica, que inicià Antoni M. Alcover.

Avui acaba “el dia” de les Balears; demà segueix la vaga de fam. Faríem bé de passar per Can Alcover.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.