marginàlies

Amb l’alè de les festes de Nadal al clatell, la gent de l’Obra Cultural Balear i de les altres entitats de la seva òrbita unten bé les bieles per celebrar amb la màxima intensitat la Diada de Mallorca del 31 de desembre. Mica en mica van prenent cos els actes organitzats per les nostres seus territorials –m’agrada més que dir-los delegacions- que enguany tindran un marcat accent “tricentenari”, ja que l’any vinent es compliran tres-cents anys de la pèrdua de la nostra sobirania. Al tricentenari 1715-2015 (que l’OCB-Comissió cívica vol que vagi “Del Decret de Nova Planta al Dret a decidir) l’entitat també hi dedica el seu calendari, publicació que des de fa prop de cinquanta anys no es perd el temps oceber; temps que mai no fuig, sinó que es guanya.

Repassant la feinada que es va gestant, hom cau en el compte que la militància lingüisticocultural que propugna l’Obra Cultural Balear presenta, ara mateix, un gruix molt més que notable; una densitat emmiralladora que crida a l’esperança, certament.

Per parar els peus a l’abús, a l’ocultació, a la mentida, a la tergiversació, als elogis constants a la incultura i a l’analfabetisme funcional, res millor que revaloritzar, precisament, aquesta militància. Si el català, a les nostres contrades voltades de mar, segueix ben viu, amb una mala salut de ferro, sí, és per la tossuderia lingüística dels que ens han precedit, un exemple que ens cal seguir.

I per posar-nos en camí, res millor que participar dels molts actes que ompliran Mallorca de festa i reivindicació per celebrar la seva Diada.