M’he aixecat a les set amb les cervicals sofronyes, que deia una tia meva -que morí passats els cent- quan algú o alguna cosa la molestava o la irritava impertinentment. I així i tot, just posar peu a terra, com si fos un ble del darrer somni, m’ha vingut al cap la cançoneta d’un joc eliminatori que, entre els de la colla del poble, Bunyola, feia així segons la meva flaca memòria: “Uni, dori, teri, quiteri, quinti buron, compta-les bé que dotze són”. I durant tot el dia, que ’he entretingut amb aquesta mena de dècima desbaratada. Tractant i tot una qüestió delicada i de molt poca broma, el magí m’anava cantussejant: “uni, dori, teri…”. Segons m’indica un amic saberut molt més jove que jo i que mai no ha jugat amb aquesta cançoneta (per molt greu que li sàpiga ell seguia el “pito, pito, colorito…”) la de debò diu: “Uni, dori, teri, quarteri, mata la veri, viri, virom, compta’ls bé que dotze hi són”. I tanmateix me’n vaig amb la meva per molt pocatraça que sigui.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però tenim d’altres alternatives al ‘pito colorito’. Dit per a dit, no? (n’hi ha que en diuen ‘dit pellerit’)
Dit per a dit
cama cama de ropit
cama cama d’arengada
què en voleu de la somada
set sous i mig
o si no un bon pessssssic …