marginàlies

El meu preceptor major, de la guerra, de la d’Ucraïna concretament, es queda amb la destrucció, el terror, la fugida apressada de milions de persones i de la mort que comporta. I l’aclapara, i l’indigna. No entén per què destrueixen les cases de la gent, ni els hospitals, si costarà una animalada tornar-los a fer. Què han fet, les cases i els hospitals? En vol saber exactament el per què, de la guerra; la causa, la raó concrea i ben espinzellada de tanta bestiesa, de tanta maldat desfermada. I no accepta que li diguis que no hi ha raons, que tot plegat és una bogeria que escapa a tota raó. No poden parlar, en Zelenski i en Putin?, demana molt seriosament. Per un tros de terra, per gros que sigui, no importa matar ni destruir. I no el pots rebatre, clar. Amb lo bo de fer que és parlar, exclama tot ulls encesos de cel.

El preceptor menor no viu tan intensament la malvestat, però manifesta que no li agrada gens, la guerra, ni el foc que surt de les cases, ni els cotxes esclafats o esbutzats, ni els nins que ploren. Està molt més interessat a mostrar-me un dibuix que va fer a l’escola: les estrelles que es veuen en obrir una porta en el cel.