marginàlies

Quan el despertador del mòbil el rescatà del son, encara eren nítids els deixants del somni del ruc que en carregava un altre vestit de jaqué i amb capell cordovès. Somniava molt sovint amb bèsties humanitzades, però poques com aquelles dues, tan trapelles i poca-soltes. Reia amb ganes refent la cara del ruc que colcava damunt l’altre, mentre decantava la cortina per veure quin temps feia a Bilbao. Més que boira, l’aire semblava embromat. I fendint-lo amb la mirada descansada, barrinava que
li havia anat bé capdesetmanejar sol. Necessitava callar; estar només amb ell mateix i no programar res, ni les hores de les menjades.

Havia dormit la grosseria, com li diria sa mare, i cregué oportú tocar carrer després de més de quinze hores de no sortir de l’hotel. Esmorzaria prop del Guggenheim i faria unes quantes hores en el museu. La retrospectiva de Takashi Murakami li interessava poc, però volia recórrer gairebé pam a pam aquest espai sense línies rectes; aquesta mena de niu de titani cap baix cul alt; aturar-se a qualsevol indret per badocar, simplement. Dels museus, la part més essencial són els que contemplen les seves obres, tant que aquests espectadors en són les peces de més valor. Servidor d’aquesta pensada, es deixà endur per les cuites dels menuts, que feien festa amb les propostes de Murakami. I per la veu melosa, engalipant i alemanya, d’una suposada professora que explicava qui sap què a una vintena de jovençans i jovençanes, quadern i bolígraf en mà. I per l’alt nord-americà que, meravellat per la rotunditat de l’obra permanent de Richard Serra, esglaiava el seu acompanyant amb uns comentaris fets més de gests aprovatoris que no de paraules. Res, però, com el parer d’un home gran fet a un acompanyant que podria ser el seu fill davant una obra del japonès “superflat”: que no sabia que estampar paper per embolicar podia ser considerat
una obra d’art. Magnífic: sense cercar-ho, ja tenia l’arrencada del conte que mereixien els dos rucs del somni; més que res, el somriure picardiós del que colcava vestit de jaqué i amb la testa coronada per un capell cordovès.