marginàlies

Aquests dies, a les escoles i instituts, són carnavalescos. Avui, el meu preceptor menor havia de presentar-se a classe amb alguna referència a les rondalles mallorquines. Tot eren dubtes, clar, i algú li proposà vestir-se de capellà i passar per mossèn Alcover. Era una bona proposta, però la descartà gairebé de seguida; la sotana no li feia el pes. Com sempre sol fer, va donar quatre voltes a dues o tres pensades i, decidit, escollí el personatge d’en Joan de sa Gerra. I dit i fet, demanà una gerra de fang, hi pintà una escala, aconseguí una herba de plàstic que va fer passar per favera i hi aferrà un plaimòbil dels molts que té. Avui dematí, abans de partir cap a l’escola, m’ha dit si seria possible penjar-se la composició pel coll sense desmillorar-la per poder tenir les mans lliures, li he dit que sí, he procurat fer un fermall tan efectiu com discret i ha partit molt més que satisfet i orgullós del resultat. N’ha tornat amb el seu Joanet de sa Gerra sencer, però decidit a retornar la gerra al seu ús habitual: servir l’aigua. Amb calma, ha desmuntat la composició, ha escurat amb esment la gerra i en haver-ho fet se l’ha mirada amb la mateixa admiració que anit mirà el resultat de la seva idea.